- El Reial decret 888/2024, publicat el 4 de setembre, nomena Maria Isabel Perelló presidenta del Tribunal Suprem i del CGPJ.
- Arriba després de la renovació del Consell, el mandat del qual havia expirat a finals del 2018.
- El Suprem fixa la doctrina que apliquen els tribunals en matèries com fiscalitat, contractes, acomiadaments o responsabilitat civil.
El 4 de setembre del 2024 el BOE va publicar el Reial decret 888/2024, de 3 de setembre, pel qual es nomena la senyora Maria Isabel Perelló Doménech presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, a proposta del mateix Consell. És la primera dona que ocupa aquest càrrec. Aquell mateix dia, el Rei va presidir al Tribunal Suprem l’acte d’obertura de l’any judicial 2024-2025.
El nomenament es produeix després que es renovés el Consell, òrgan de govern dels jutges, el mandat de cinc anys del qual havia expirat a finals del 2018 i que feia més de cinc anys que estava en funcions. La renovació, pactada a finals de juny, permet que l’òrgan torni a funcionar amb plenitud de facultats, entre elles els nomenaments d’alts càrrecs judicials, que durant aquell temps van estar limitats. Entre les seves competències hi ha també el nomenament de les presidències dels grans tribunals de justícia, per la qual cosa el seu funcionament condiciona la renovació d’aquests llocs.
Què fa el Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem és l’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que correspon a les garanties constitucionals, que són competència del Tribunal Constitucional. S’organitza en sales: la Primera atén afers civils i mercantils, la Segona els penals, la Tercera els contenciosos administratius, entre ells els tributaris, la Quarta els socials i la Cinquena els militars.
La seva funció més important per al dia a dia és la d’unificar criteris. Quan resol recursos de cassació, la seva jurisprudència complementa l’ordenament jurídic, de manera que els altres tribunals l’han de seguir. Una sentència del Suprem sobre un contracte de lloguer, una liquidació d’impostos o un acomiadament pot canviar la manera com es resolen milers de casos similars. Això dona als operadors econòmics un marc per calcular riscos, tot i que el Suprem pot modificar el seu criteri, de manera motivada, quan canvien les lleis o la realitat social.
El paper de la presidència
La persona que presideix el Tribunal Suprem presideix també el Consell General del Poder Judicial. No decideix per si sola els casos, que corresponen a les sales, però representa el Poder Judicial, presideix el Ple del Consell i en dirigeix l’activitat. El Consell, per la seva banda, s’ocupa dels nomenaments de magistrats de les altes instàncies, del règim disciplinari, de la inspecció i de la gestió dels mitjans de l’Administració de Justícia.
Que l’òrgan de govern funcioni amb normalitat no és una qüestió merament institucional. Els nomenaments pendents, la dotació de places i l’organització dels tribunals influeixen en la rapidesa amb què es resolen els plets, cosa que empreses i famílies perceben directament quan un procediment s’allarga durant anys.
Què convé tenir present
Per a una empresa o una família, un canvi en la presidència no altera per si mateix cap dret ni obligació. El que importa és l’estabilitat i la previsibilitat dels criteris judicials, i en aquest sentit convé seguir la jurisprudència del Suprem en les matèries que l’afecten, sobretot quan una sentència canvia una doctrina anterior.
A la pràctica, és aconsellable revisar els contractes i els estatuts amb l’ajuda del seu assessor quan es publica un criteri nou rellevant, i prestar atenció a les clàusules de submissió a tribunals i de resolució de conflictes. Amb la justícia en procés de reformes processals, tenir clar com i on es resoldrien les seves disputes és una decisió que mereix una reflexió prèvia. Els pactes de socis, els contractes mercantils i els testaments amb elements internacionals són exemples de documents en què aquesta reflexió sol compensar.
La confiança en la justícia comença perquè les seves institucions funcionin.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


