- La Fed va mantenir els tipus entre el 5,25 % i el 5,50 % al juliol, per unanimitat.
- La gran majoria dels seus membres veia probable baixar tipus al setembre si les dades seguien com esperaven.
- Pesa cada cop més el mercat laboral: l’atur havia pujat al 4,1 % i diversos membres temien que l’ocupació estigués sobreestimada.
El 21 d’agost del 2024 la Reserva Federal dels Estats Units va publicar les actes de la reunió del 30 i 31 de juliol, en què el Comitè de Mercat Obert va mantenir el tipus d’interès de referència entre el 5,25 % i el 5,50 % per unanimitat. Les actes recullen el debat intern i són una de les poques finestres per saber com pensen els seus membres abans de la decisió següent, prevista per al 17 i 18 de setembre.
El missatge principal és que la gran majoria dels participants va considerar que, si les dades seguien arribant més o menys com esperaven, probablement seria apropiat començar a relaxar la política monetària en aquella reunió. Gairebé tots van afegir que calia més informació abans de baixar el rang, de manera que no és una decisió presa, sinó una inclinació.
Dos mandats en equilibri
La Fed té dos objectius, preus estables i màxima ocupació, i les actes mostren un desplaçament del pes de l’un a l’altre. En preus, la inflació havia baixat en l’últim any però continuava una mica elevada: l’índex de despesa en consum personal va pujar un 2,5 % al juny i un 2,6 % en la versió subjacent. Molts participants van considerar que els riscos per a l’objectiu d’inflació havien disminuït i que hi havia més confiança que convergiria cap al 2 %.
En ocupació, la creació de llocs de treball s’havia moderat i la taxa d’atur havia pujat al juny fins al 4,1 %, set dècimes per sobre del mínim de l’abril del 2023. Molts participants van advertir que les xifres d’ocupació podien estar sobreestimades, una cautela rellevant perquè aquestes estadístiques es revisen, i una majoria va opinar que els riscos per a l’objectiu d’ocupació havien augmentat. Tot i així, van descriure el mercat laboral com a fort, encara que sense sobreescalfament.
Per què importa fora dels Estats Units
Els tipus de la Fed influeixen en el dòlar, en els mercats de deute i en les decisions d’altres bancs centrals. El Banc Central Europeu ja havia iniciat al juny el seu propi cicle de baixades, de manera que la política monetària als dos costats de l’Atlàntic semblava acostar-se a una fase semblant, tot i que cada banc decideix per separat i amb les seves pròpies dades. A més, un dòlar més feble pot abaratir les importacions de matèries primeres denominades en aquesta moneda, com el petroli, tot i que l’efecte depèn de molts factors.
Per a empreses i famílies europees, el canal més directe és el cost dels diners. Les hipoteques a tipus variable a Espanya es referencien a l’euríbor, que depèn de les expectatives sobre el BCE més que sobre la Fed, però els moviments de l’un i de l’altra solen influir-se mútuament. Les empreses amb deute en dòlars o amb vendes als Estats Units també segueixen de prop aquestes decisions. Mentrestant, el senyal més útil és que el debat sembla girar més entorn de quan i amb quina rapidesa baixar que no pas de si cal fer-ho.
Com llegir aquests senyals
Convé recordar que les actes són una fotografia d’una reunió passada i que la decisió definitiva dependrà de dades que encara no es coneixien, com l’informe d’ocupació d’agost o la inflació d’aquell mes. Les expectatives dels mercats poden canviar amb rapidesa davant de cada dada, i el que s’anticipa no sempre passa en l’ordre o la quantia esperats.
Per a qui té finançament a tipus variable, està pensant a refinançar o gestiona tresoreria en divises, el prudent és planificar amb escenaris (tipus una mica més baixos, estables o més alts) i no amb una única previsió. Aquesta és informació general, no una recomanació d’inversió; el seu assessor pot ajudar-lo a valorar quins escenaris l’afecten.
Els bancs centrals avisen amb prudència; la decisió arriba amb les dades.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


