El Govern anuncia la fi de la «golden visa»

L’8 d’abril del 2024, el president del Govern va anunciar la supressió del visat de residència per inversió immobiliària, conegut com a «golden visa». La mesura es va fer efectiva a l’abril del 2025, és a dir, un any després de l’anunci. Fins aleshores, aquesta figura concedia residència a qui invertia en habitatge a Espanya. La notícia afectava així un perfil concret de comprador: el que veia en l’habitatge també una porta d’entrada al país.

Per al mercat immobiliari i per a moltes famílies estrangeres que havien planificat el seu trasllat, la notícia no era menor. Combinava una decisió política, un possible efecte sobre la demanda d’habitatge i un canvi de regles que afectava projectes vitals. Per això convé llegir-la amb calma i distingir què canvia exactament i què no. També ajuda a evitar conclusions precipitades: un canvi de normes no es tradueix de manera automàtica en un canvi de preus, de demanda o de comportament.

Què se suprimeix

Amb la supressió d’aquesta figura, comprar un immoble deixa de ser, per si sol, un camí cap a la residència. La compra continua sent possible per a qualsevol, però ja no porta aparellat el permís de residència que abans l’acompanyava. La diferència és important per a qui comprava pensant principalment en el permís: la inversió passa a jutjar-se per si mateixa, per la rendibilitat, l’ús i l’encaix en el patrimoni.

Entre l’anunci i l’aplicació va passar un any, un marge que permetia reorganitzar plans. Aquest termini és important: qui estava a punt de decidir una compra disposava de temps per consultar amb un advocat què li convenia fer, en lloc de reaccionar amb pressa a un canvi immediat. Tot i això, el marge no és una invitació a deixar-ho per més endavant, sinó a decidir amb informació.

Què continua vigent

Per a inversors estrangers, comprar un habitatge a Espanya deixava d’obrir la porta a la residència. Altres vies, com l’activitat empresarial o el teletreball internacional, continuaven vigents, cadascuna amb els seus propis requisits i obligacions fiscals. No són equivalents a la inversió immobiliària: exigeixen complir condicions diferents de les d’una simple compra. Qui pensi a traslladar-se a Espanya ha de valorar si encaixa en alguna d’elles i quina documentació hauria de presentar.

Triar entre elles no és una qüestió purament administrativa. Cada via té conseqüències diferents en els impostos que es paguen, en la manera d’acreditar els ingressos i en les possibilitats de la família, de manera que la decisió s’ha de prendre amb un quadre complet i no només amb el criteri del tràmit més senzill. Un error de plantejament al principi pot costar anys i diners, i de vegades obliga a començar de nou.

Què convé revisar

Qui tingués un projecte de residència basat en aquesta via, o assessori famílies estrangeres, hauria de revisar els seus plans amb temps i comprovar els requisits de les alternatives. És recomanable fer-ho amb un advocat d’estrangeria, que coneix els terminis i la documentació, i amb un assessor fiscal que pugui valorar la situació completa. Convé que tots dos treballin coordinats, perquè les decisions de residència i de fiscalitat es condicionen mútuament.

Un canvi de residència té efectes en impostos, patrimoni i successions, i aquests efectes poden ser tan importants com el permís mateix. Abans de comprar un immoble pensant només en la residència, convé preguntar-se si s’adquiriria igualment per si mateix, com a habitatge o com a inversió, sense comptar amb el visat. Si la resposta és afirmativa, la compra se sosté sola; si no ho és, potser convé replantejar el projecte abans de comprometre capital.

En matèria de residència, els terminis i els papers importen tant com la intenció.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.