- El 8 de desembre el Parlament Europeu i el Consell van assolir un acord provisional sobre la llei d’intel·ligència artificial, la primera gran regulació d’aquest àmbit.
- La llei classifica els usos de la IA segons el risc: com més gran el possible dany, més exigents les obligacions.
- Les empreses que usen IA en processos sensibles, com selecció de personal o crèdit, tindrien noves obligacions: convé fer un inventari de sistemes.
El 8 de desembre del 2023 el Parlament Europeu i el Consell van assolir un acord provisional sobre la llei d’intel·ligència artificial, la primera gran regulació d’aquest àmbit al món. Era un acord provisional: encara s’havia de completar la seva tramitació abans de convertir-se en norma definitiva.
El pacte posava Europa al capdavant de l’esforç regulatori sobre una tecnologia que s’estava incorporant molt de pressa als processos de les empreses. Per als qui utilitzen o desenvolupen eines d’intel·ligència artificial, entendre l’enfocament de la norma, encara que no fos definitiva, era útil per preparar-se amb temps. La tecnologia avança més de pressa que les normes, i el repte de qualsevol regulació en aquest camp és ser prou precisa per donar seguretat jurídica i prou flexible per no quedar obsoleta amb la propera generació d’eines.
Què es va acordar
El que es va acordar va ser el text de la primera gran regulació de la intel·ligència artificial al món, una llei pensada per ordenar l’ús d’aquesta tecnologia al mercat europeu i la tramitació de la qual encara s’havia de completar.
Un acord provisional entre el Parlament i el Consell és un pas molt rellevant, però no l’últim. Falten tràmits formals d’aprovació i, després, un període d’adaptació abans que les obligacions siguin exigibles. Per això convé seguir amb atenció el text final i no donar per tancat cap detall abans d’hora. Les normes europees solen tenir un abast que va més enllà de les fronteres de la Unió, perquè s’apliquen a qui ofereix productes o serveis al mercat europeu, amb independència del lloc on estigui establert.
Una regulació per nivells de risc
La llei classifica els usos de la IA segons el risc. La idea és que com més gran sigui el possible dany per a les persones, més exigents seran les obligacions del proveïdor o de l’usuari, mentre que els usos innocus queden sotmesos a requisits mínims. És un enfocament proporcional, semblant al d’altres normes europees de producte.
Aquest plantejament evita tractar igual un filtre de correu brossa que un sistema que influeix en decisions sobre persones. Els usos de més impacte sobre drets o seguretat requereixen més transparència, més supervisió humana i més documentació. Els de baix risc, en canvi, gairebé no queden afectats, cosa que busca no frenar la innovació en aplicacions corrents. Que certs usos es considerin d’alt risc no vol dir que estiguin prohibits, sinó que queden subjectes a requisits més estrictes de documentació, de supervisió humana i d’informació. Els proveïdors i els usuaris tenen responsabilitats diferents. Per a una empresa que només utilitza eines de tercers, la clau és entendre quin paper té a la cadena, què li exigeix la norma i què ha de demanar al seu proveïdor per poder complir les seves pròpies obligacions.
Què han de fer les empreses
Les empreses que usen IA en processos sensibles, com selecció de personal o crèdit, tindrien noves obligacions. Conèixer quines eines s’utilitzen i per a què començava a ser una qüestió legal.
Un primer pas raonable és fer un inventari intern dels sistemes d’IA en ús, inclosos els de proveïdors externs, i consultar amb l’assessor jurídic quines obligacions els podrien correspondre quan la norma sigui aplicable. També convé preguntar als proveïdors quina documentació i quines garanties ofereixen. Anticipar-se sol ser més barat que adaptar-se a corre-cuita quan el termini ja corre. Convé a més definir qui dins de l’empresa és responsable de l’ús d’aquestes eines, amb quins criteris s’aprova la seva introducció i com se’n supervisen els resultats, de manera que hi hagi una política interna i un registre bàsic de decisions. La formació de les persones que utilitzen aquests sistemes és una altra mesura senzilla i eficaç: comprendre’n els límits redueix errors, evita un ús indegut de dades confidencials i millora la qualitat de les decisions que s’hi recolzen.
Conèixer la norma amb temps dona marge per decidir amb calma.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
