- El 30 de novembre va començar a Dubai la cimera del clima COP28.
- El primer dia es va posar en marxa el fons de pèrdues i danys acordat un any abans, per ajudar els països més vulnerables.
- Els Emirats, entre el petroli i la transició, reflecteixen una dualitat que defineix bona part de les inversions en energia de la propera dècada.
El 30 de novembre del 2023 va començar a Dubai la cimera del clima COP28. El primer dia es va posar en marxa el fons de pèrdues i danys acordat un any abans, destinat a ajudar els països més vulnerables a afrontar els efectes del canvi climàtic.
Les cimeres del clima reuneixen cada any governs, empreses i organitzacions per negociar compromisos sobre emissions, finançament i adaptació. Encara que els seus acords es concreten després en normes i decisions nacionals, marquen la direcció general de la política energètica i condicionen les expectatives d’inversors, fabricants i consumidors. Les empreses amb activitat internacional segueixen aquestes cimeres amb interès, perquè les seves conclusions influeixen en les polítiques d’energia, de transport, d’indústria i de finances dels països on operen, i en les expectatives de clients i accionistes.
Una cimera amb arrencada ràpida
La cimera va començar així amb l’activació del fons de pèrdues i danys, un mecanisme ja acordat en l’edició anterior, i que es posés en marxa tan aviat es va interpretar com un senyal positiu.
El fons respon a una qüestió que feia temps que era al centre de les negociacions: com ajudar els països que pateixen les conseqüències del canvi climàtic sense ser, en general, els principals responsables de les emissions. La seva posada en marxa el primer dia va ser un senyal que la cimera començava amb un acord concret, cosa poc habitual. Encara que els fons d’aquest tipus siguin un assumpte principalment entre governs, indiquen cap a on es dirigeix el finançament climàtic internacional, un camp en què cada cop participen més bancs, asseguradores i empreses de sectors molt variats.
Un amfitrió amb doble cara
Els Emirats es presentaven com a pont entre l’economia del petroli i la transició energètica. És un país la riquesa del qual procedeix en bona part dels hidrocarburs, però que també inverteix en energies renovables i en altres indústries. Aquesta barreja reflecteix la situació de moltes economies.
La doble cara de l’amfitrió va generar debat, però també il·lustra un fet incòmode: la transició no consisteix a deixar d’utilitzar energia d’un dia per l’altre, sinó a canviar gradualment la seva composició, i els països i les empreses que avui produeixen combustibles fòssils formen part, per bé o per mal, d’aquest procés. Una economia pot ser alhora exportadora d’hidrocarburs i inversora en energies netes, i aquesta combinació no és una contradicció, sinó una estratègia de diversificació que molts països productors consideren necessària per al futur. Per als inversors i les empreses, això implica que els riscos i les oportunitats de la transició no es distribueixen de manera simple: hi ha guanyadors i perdedors dins de cada sector, i la diferència sol estar en la capacitat d’adaptació.
Una dualitat que marca les inversions
Una dualitat que defineix bona part de les inversions en energia de la propera dècada. Les empreses i els inversors no abandonen de cop els models tradicionals ni adopten sense matisos els nous: conviuen tots dos.
Per a qui té negocis amb consum intensiu d’energia o amb actius energètics, convé valorar com poden afectar-lo a mitjà termini els preus, les normes i les expectatives de clients i inversors sobre la transició. Una revisió periòdica amb l’assessor ajuda a identificar riscos i oportunitats, i a no dependre d’una única hipòtesi sobre com evolucionarà l’energia. Un primer pas és mesurar el consum d’energia de l’empresa, les seves emissions i la seva dependència de combustibles concrets, per poder valorar amb dades quines mesures tindrien sentit i quines només suposarien un cost sense un benefici clar. També és útil seguir les exigències d’informació sobre sostenibilitat que reben les empreses de clients, bancs i asseguradores, perquè cada cop condicionen amb més freqüència l’accés a contractes i a finançament.
La transició energètica és alhora un risc i una oportunitat, i gestionar-la bé comença per conèixer-la.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
