- El 9 d’octubre el Consell de la UE va aprovar definitivament la directiva d’energies renovables, que eleva l’objectiu vinculant al 42,5 % per al 2030.
- El text fixa metes per sectors, com el transport i els edificis, i mesures per accelerar els permisos dels projectes renovables.
- Afecta el cost de l’energia i les decisions d’autoconsum, contractes de subministrament i inversió d’empreses i llars.
El 9 d’octubre del 2023 el Consell de la Unió Europea va donar l’aprovació definitiva a la revisió de la Directiva d’energies renovables, coneguda com a RED III, un mes després que el Parlament Europeu l’adoptés el 12 de setembre. Només Polònia i Hongria hi van votar en contra. La norma forma part del paquet «Objectiu 55» i del pla REPowerEU, amb els quals la Unió vol reduir les seves emissions i la dependència dels combustibles fòssils importats.
L’element central és el nou objectiu vinculant: almenys un 42,5 % de renovables en el consum final d’energia de la Unió el 2030, amb un compromís indicatiu d’arribar al 45 % mitjançant un 2,5 % addicional. La meta anterior era del 32 %. Per a empresaris i famílies no és una xifra abstracta: condiciona el preu de l’electricitat, els incentius a la instal·lació de renovables i les exigències que s’aplicaran a edificis, indústria i transport.
Metes per sectors
L’objectiu general s’acompanya de metes parcials. En transport, els estats membres hauran d’assolir una quota de renovables del 29 % o reduir la intensitat d’emissions dels combustibles, a triar entre totes dues vies. En edificis es fixa una quota indicativa de renovables del 49 % el 2030. La indústria també té objectius, relacionats amb l’ús de renovables i d’hidrogen d’origen renovable en els processos productius.
Cada país decidirà com complir aquestes metes mitjançant les seves pròpies polítiques, per la qual cosa caldrà esperar la transposició a Espanya per conèixer els instruments concrets: ajuts, obligacions per als subministradors, normes de construcció o incentius fiscals. Fins aleshores, l’efecte pràctic per a una empresa o un habitatge és encara indirecte, tot i que la direcció està marcada.
Permisos més ràpids
Una de les mesures més rellevants per a qui vol invertir és la simplificació dels permisos. La directiva busca reduir els terminis d’autorització dels projectes d’energia renovable, que avui es poden allargar durant anys, i presumeix el seu interès públic superior en determinats supòsits. També preveu zones d’acceleració, designades pels estats membres, en les quals els tràmits seran més àgils i previsibles.
Els colls d’ampolla administratius són una de les principals causes de retard en la instal·lació de parcs solars i eòlics, de xarxes i d’emmagatzematge. Si la simplificació s’aplica de debò, pot accelerar projectes d’autoconsum industrial i comunitats energètiques i abaratir l’energia a mitjà termini; si es queda sobre el paper, l’objectiu serà difícil de complir. D’aquí que la manera com cada estat membre traslladi la directiva sigui decisiva.
Què convé revisar
Les empreses amb un consum elevat d’energia poden revisar els seus contractes de subministrament i de compra d’electricitat a llarg termini, valorar l’autoconsum amb renovables i emmagatzematge i seguir els incentius que s’aprovin a Espanya per a això. Les que planegen obres o ampliacions d’instal·lacions poden anticipar l’efecte de futures exigències d’energies renovables en els edificis.
Les famílies propietàries d’habitatge poden informar-se sobre els ajuts a la instal·lació de plaques solars o de bombes de calor i sobre les condicions de l’autoconsum col·lectiu, que depenen de la normativa estatal i autonòmica vigent en cada moment. Abans de decidir una inversió, convé comparar pressupostos i rendibilitat amb un assessor i comprovar quins ajuts continuen oberts. Si l’habitatge forma part d’una comunitat de propietaris, l’autoconsum col·lectiu requereix acords i projectes tècnics que convé planificar amb temps. Aquesta nota és informació general.
La transició energètica es decideix a Brussel·les, però s’instal·la, es paga i es cobra a cada empresa i a cada casa.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
