El TJUE i el complement de maternitat

El 14 de setembre del 2023 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar sentència en l’assumpte C-113/22, plantejat pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia en un litigi entre un pensionista home i l’Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General. Es tractava del complement de maternitat de les pensions, que la llei espanyola va reservar durant anys a les dones i que el mateix Tribunal ja havia considerat discriminatori per als homes el 2019.

La novetat d’aquesta sentència no és declarar de nou la discriminació, sinó les seves conseqüències. El Tribunal respon una pregunta pràctica: si l’Administració va continuar denegant el complement als homes després d’aquella primera sentència, n’hi ha prou de reconèixer-lo més tard, o cal reparar també el dany causat per haver de litigar? La seva resposta és que cal reparar tot el perjudici.

Del complement a la bretxa de gènere

El complement per aportació demogràfica es va introduir, amb efectes del 2016, com un augment de la pensió de les dones amb dos o més fills: del 5 %, el 10 % o el 15 %, segons el nombre. La seva finalitat era compensar l’efecte de la maternitat en les carreres de cotització. El desembre del 2019 el Tribunal de Justícia, en l’assumpte C-450/18, va concloure que reservar-lo a les dones era discriminatori respecte dels homes que es trobaven en la mateixa situació.

Espanya va modificar la norma el 2021: per a les pensions noves, el complement de maternitat va ser substituït per un complement per reduir la bretxa de gènere, d’import fix per fill, que pot correspondre a mares i a pares. Tanmateix, van quedar en l’aire les pensions reconegudes abans de la reforma, i d’aquí han sorgit nombroses reclamacions d’homes que demanaven el complement antic.

Què ha dit el Tribunal

En aquest cas, el sol·licitant va demanar el complement i l’INSS el va denegar, aplicant la norma que el reservava a les dones, tot i que el Tribunal de Justícia ja l’havia declarada discriminatòria. Per al Tribunal, aquesta denegació, mantinguda com a pràctica administrativa després d’una sentència clara, constitueix en si mateixa una discriminació que no es repara només amb el reconeixement tardà del complement.

Per això el jutge nacional ha d’ordenar a l’Administració que concedeixi el complement i que pagui una indemnització que cobreixi íntegrament els perjudicis, inclosos les despeses d’advocat i de procurador que l’interessat va haver d’assumir. Les normes processals que impedeixin imposar costes a l’Administració no poden obstaculitzar aquesta reparació. Una altra qüestió plantejada, sobre des de quan es reconeix el complement, va quedar sense resposta perquè el Tribunal Suprem espanyol l’havia resolta entretant.

Què convé revisar

Els pensionistes homes amb dos o més fills a qui es va denegar el complement, o que no el van sol·licitar perquè creien que no els corresponia, poden revisar la seva situació amb un advocat: si hi va haver resolució ferma, quins terminis de reclamació s’apliquen i quina jurisprudència és rellevant. No tota situació serà reclamable, i la quantia, els terminis i els efectes retroactius depenen de cada cas.

Més enllà d’aquesta qüestió, la sentència reforça un principi general: quan una norma ha estat declarada contrària al dret de la Unió, l’Administració no pot continuar aplicant-la i, si ho fa, respon de les conseqüències. Per a les famílies que gestionen pensions, herències o prestacions, convé guardar la documentació de les sol·licituds i de les respostes rebudes i consultar amb el vostre assessor abans de prendre decisions.

Un dret reconegut tard continua sent un dret incomplet si qui el reclama ha hagut de pagar per aconseguir-lo.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.