La Llei de serveis digitals ja s’aplica

El 25 d’agost del 2023 es va començar a aplicar la part més exigent de la Llei de serveis digitals (Digital Services Act, DSA), el reglament europeu que regula les plataformes i els serveis intermediaris a internet. Afecta, per ara, les plataformes i els motors de cerca de mida molt gran, és a dir, els que tenen almenys 45 milions d’usuaris actius al mes a la UE. A l’abril, la Comissió Europea va designar 17 plataformes i dos cercadors en aquesta categoria.

Tot i que la norma se sol associar a les xarxes socials, el seu abast és més gran: inclou botigues en línia, serveis d’allotjament, plataformes de continguts i cercadors. Per a empreses i famílies té efectes pràctics: afecta com es moderen els continguts, com es mostren els anuncis, quina informació reben els usuaris sobre per què veuen el que veuen i com es reclama quan un servei retira un compte o un producte. Per a l’usuari mitjà, el canvi serà gradual i poc visible, però amb el temps hauria de traduir-se en més informació i en vies de queixa més clares.

Què han de fer les grans plataformes

Les plataformes designades han d’analitzar cada any els riscos sistèmics que generen —per exemple, la difusió de continguts il·legals, els efectes sobre drets fonamentals, el debat públic o la protecció dels menors— i adoptar mesures per mitigar-los. Aquestes anàlisis i mesures se sotmeten a auditories independents, almenys un cop l’any, i a la supervisió directa de la Comissió Europea. La Comissió pot demanar informació, fer inspeccions i imposar multes si detecta incompliments.

També tenen noves obligacions de transparència: han d’explicar els principals paràmetres dels seus sistemes de recomanació i oferir almenys una opció que no es basi en l’elaboració de perfils. Queden prohibits els anuncis dirigits a menors basats en perfils i els que utilitzen dades sensibles, com l’origen ètnic o les opinions polítiques, per segmentar el públic.

El que arriba el 2024

La resta de les normes s’aplicarà a tots els serveis intermediaris a partir del 17 de febrer del 2024. Això inclou les plataformes i mercats en línia de menor mida, que hauran de comptar amb mecanismes per notificar continguts il·legals, informar els usuaris de les decisions de moderació i oferir vies de reclamació. Les microempreses i les petites empreses gaudeixen d’algunes exempcions.

Els mercats en línia tindran, a més, el deure de recollir i comprovar informació sobre els comerciants que hi venen, per reforçar la traçabilitat i reduir la venda de productes il·legals o perillosos. Cada estat membre designarà un coordinador de serveis digitals que supervisarà les empreses establertes al seu territori.

Què convé revisar

Una empresa que ven a través de grans plataformes o mercats en línia hauria de revisar les seves condicions d’ús i els procediments de reclamació: la norma reforça el dret a conèixer el motiu d’una restricció o de la retirada d’un producte i a recórrer-la. Les empreses que s’anuncien en aquestes plataformes han de tenir present que les opcions de segmentació del públic s’estan limitant.

Si la companyia ofereix allotjament, un mercat en línia o una plataforma pròpia, convé analitzar des d’ara si entra en l’àmbit de la norma i, si és així, preparar els processos de notificació i retirada de continguts abans del febrer del 2024. Les sancions poden arribar fins al 6 % de la facturació mundial anual en el cas de les grans plataformes. Per a casos concrets, consulteu amb el vostre assessor.

Internet continua sent global, però les seves regles a Europa es tornen cada cop més concretes.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.