L’FMI preveu un creixement feble

L’11 d’abril del 2023 el Fons Monetari Internacional va publicar unes previsions de creixement mundial feble per a aquell any i va advertir que la crisi bancària de març podia endurir el crèdit més del que s’esperava. L’organisme parlava d’una economia que avançava, però amb poca força i amb riscos acumulats.

Les previsions de l’FMI no són profecies, però serveixen de referència per a governs, empreses i bancs a l’hora de planificar. Quan una institució d’aquest pes descriu un entorn fràgil, el missatge pràctic per a qualsevol empresa és que convé comptar amb un marge de seguretat més gran en els seus plans de vendes, de costos i, sobretot, de finançament. La utilitat pràctica d’aquests informes no és tant en la xifra exacta de creixement com en la direcció general i en els riscos que assenyalen, que ajuden a calibrar quanta prudència convé incorporar a les decisions pròpies.

Què deia l’FMI

L’organisme descrivia un panorama de creixement mundial feble, amb inflació persistent i nous riscos financers després de les tensions bancàries de març. No parlava d’una recessió generalitzada, però sí d’un escenari fràgil, sensible a qualsevol nou sobresalt.

La combinació de factors era incòmoda. Una inflació que no cedeix obliga els bancs centrals a mantenir els tipus alts, i uns tipus alts frenen la inversió i el consum. Si a això se sumen tensions al sistema financer, el resultat és una economia que creix menys i que corre més risc de patir sorpreses negatives. Les previsions de creixement mundial es revisen diverses vegades a l’any, a mesura que canvien les dades, i no és estrany que una versió corregeixi l’anterior. El que interessa és entendre quins factors empenyen les revisions.

Crèdit més car i més escàs

L’advertència clau era que el crèdit podia endurir-se més del que s’esperava. Quan els bancs presten amb més cautela, exigeixen més garanties, cobren més i triguen més a decidir. Les empreses petites i mitjanes són les primeres a notar-ho, perquè solen dependre més del finançament bancari i tenen menys alternatives.

El mecanisme és senzill. Després d’una crisi bancària, les entitats tendeixen a protegir el seu capital i la seva liquiditat, i ho fan concedint menys préstecs o encarint-los. Això redueix la inversió de les empreses i el consum de les famílies, i pot alimentar el mateix afebliment econòmic que es pretenia evitar. Un crèdit més restrictiu no afecta per igual totes les empreses. Les que tenen bons resultats, poc deute i una relació consolidada amb la seva entitat solen mantenir l’accés, mentre que les més joves o les més endeutades ho noten abans.

Què convé fer

Amb crèdit més car i més escàs, les empreses que depenien de finançament extern havien de planificar amb més antelació. La relació amb el banc tornava a ser estratègica: no es tracta només de demanar diners quan fan falta, sinó de mantenir una conversa contínua que generi confiança.

Convé presentar al banc la informació financera amb regularitat, vigilar els venciments del deute i no esperar l’últim moment per renovar línies o refinançar. També pot ser útil estudiar altres fonts de finançament, com el factoring, el leasing o els préstecs amb garantia pública, segons el cas. És una decisió que es pren millor amb l’assessor i amb temps. Un bon hàbit és preparar, abans de necessitar-la, una carpeta amb els comptes dels últims exercicis, les previsions de tresoreria i una explicació senzilla del destí dels fons, de manera que qualsevol sol·licitud es pugui presentar amb rapidesa. I convé explorar amb temps alternatives al finançament bancari tradicional, encara que no siguin la primera opció, per no dependre d’una única via si es tanca o s’encareix de manera inesperada.

El finançament s’aconsegueix millor quan no es necessita amb urgència.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.