Retallada sorpresa de l’OPEP+

El diumenge 2 d’abril del 2023, diversos països de l’OPEP+, amb Aràbia Saudita al capdavant, van anunciar retallades voluntàries de producció de més d’un milió de barrils diaris. El dilluns següent el petroli va pujar amb força, en una reacció immediata dels mercats a una decisió que gairebé ningú no esperava.

La notícia importava perquè arribava en un moment en què moltes empreses i llars començaven a veure certa distensió en els costos de l’energia. Una retallada d’aquesta mida recordava que el preu del petroli no depèn només de la demanda i de l’economia, sinó també de les decisions polítiques i estratègiques dels països que el produeixen. Per a qui condueix una flota, gestiona una fàbrica o dirigeix un negoci amb molt de consum d’energia, una decisió presa a milers de quilòmetres acaba afectant els comptes del mes següent.

Una decisió inesperada

L’anunci va arribar un diumenge i sense avís, i els mercats el van rebre amb una pujada immediata del petroli. Quan els grans productors redueixen l’oferta, el preu tendeix a pujar si la demanda no cedeix alhora. El mecanisme és simple: hi ha menys producte disponible per als mateixos compradors, i aquests ofereixen més per aconseguir-lo.

Les retallades eren voluntàries, és a dir, decidides pels mateixos països productors i no imposades des de fora. Això vol dir que es poden mantenir, ampliar o revertir segons els seus interessos i segons com evolucioni el mercat. Per a qui consumeix energia, la conseqüència pràctica és que el preu pot canviar de direcció amb una sola reunió. Quan el preu puja amb rapidesa, els qui compren combustible a preu de mercat ho noten de seguida, mentre que els qui tenen contractes amb revisió periòdica ho perceben amb cert retard, però acaben assumint-ho igualment.

Per què l’energia és tan difícil de preveure

L’energia continuava sent la variable més difícil de preveure. El seu preu depèn de decisions polítiques, de la geopolítica i del clima econòmic, i es pot moure en hores. Això complica els pressupostos de qualsevol empresa amb consum rellevant de combustible o electricitat, des del transport fins a la indústria, passant per l’hostaleria o el comerç.

Davant d’aquesta incertesa, intentar endevinar el preu exacte és poc útil. Resulta més pràctic plantejar diversos escenaris, un de preus estables, un altre de pujada moderada i un altre de pujada forta, i calcular què passaria amb els marges en cadascun. Així s’identifica per endavant quant es pot assumir i a partir de quin punt cal actuar. Els escenaris no han de ser sofisticats. N’hi ha prou amb definir un preu de referència, un de més alt i un de més baix, i calcular en cada cas quant canviaria el cost anual de l’energia i quina part del resultat quedaria compromesa.

Com afectava les empreses

Les empreses amb contractes a preu fix o cobertures van poder mirar-s’ho amb més calma; les altres van haver de tornar a pressupostar. Fixar el preu dona previsibilitat, encara que a canvi de renunciar a possibles baixades, i la decisió s’ha de valorar amb l’assessor segons el perfil de consum de cada negoci.

Convé revisar quina part del cost energètic està protegida, durant quant de temps i a quin preu, i quin marge de trasllat al client hi ha si el cost puja. També ajuda mesurar el consum amb detall: com menys energia necessiti un procés, menys exposat està a les oscil·lacions del seu preu. També convé identificar quins clients acceptarien un recàrrec per combustible o una revisió de tarifes i quins no, perquè la capacitat de trasllat varia molt entre sectors i, dins d’un mateix sector, entre tipus de client.

Pressupostar l’energia amb escenaris és més útil que intentar endevinar el preu.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.