Reforma de les pensions

El 16 de març del 2023 el Govern va aprovar la reforma de les pensions, que eleva progressivament la base màxima de cotització, crea una quota de solidaritat per als salaris més alts i reforça el mecanisme d’equitat intergeneracional. Era una de les grans reformes pendents del sistema públic.

Les pensions són un assumpte que interessa a totes les edats, perquè determinen què es pot esperar del sistema públic i quant ha d’aportar cada persona amb el seu propi estalvi. Tot i que la reforma s’aplica de manera gradual, els seus efectes s’acumulen any a any, i per això resulta útil entendre-la aviat, tant des de l’empresa com des del patrimoni personal. Els canvis en el sistema de pensions tenen una particularitat: s’aproven en un moment, però els seus efectes es reparteixen al llarg de molts anys, de manera que qui els analitza avui ha de pensar en horitzons llargs.

Què inclou la reforma

Tres mesures destacaven: una base màxima de cotització que puja de manera progressiva, una quota de solidaritat que recau sobre els salaris més alts i un mecanisme d’equitat intergeneracional reforçat. La base màxima és el topall de salari sobre el qual es cotitza a la Seguretat Social: el que supera aquest topall no genera cotització.

En pujar aquest topall, més part del salari dels perfils millor pagats passa a cotitzar. La quota de solidaritat s’afegeix per als salaris que superen la base màxima, de manera que qui més cobra contribueix més al sistema. El mecanisme d’equitat intergeneracional, per la seva banda, és una eina pensada per repartir l’esforç entre generacions. Cada tram de salari té així un tractament diferent: una part cotitza de la manera habitual, una altra fins al topall i la que el supera queda subjecta a la nova quota, cosa que exigeix que les nòmines ho reflecteixin amb exactitud.

Què canvia per a les empreses

Per a les empreses, el cost laboral dels perfils millor pagats pujaria any rere any. En pujar el topall, també augmenten les cotitzacions que l’empresa abona per aquests llocs, cosa que pesa especialment en companyies amb molts tècnics i directius d’alt salari.

Convé incorporar l’efecte als pressupostos de personal i a la política retributiva de directius i tècnics. Abans de proposar una pujada de sou o d’estructurar un paquet retributiu, és útil calcular-ne el cost total per a l’empresa i l’import net per a la persona, perquè l’esglaó de cotització pot canviar l’equació. En empreses amb estructures de retribució variable, com bonus o comissions, l’efecte pot ser més gran, perquè aquests conceptes eleven el salari total i poden fer que una persona superi el topall en determinats mesos de l’any.

Què canvia per a directius i professionals

Per als directius i professionals, la planificació de la jubilació havia de comptar-hi. Unes cotitzacions més altes poden traduir-se, amb el temps, en una pensió pública una mica més alta, però també redueixen la renda disponible avui. L’equilibri entre totes dues coses depèn de l’edat, de la trajectòria laboral i de les expectatives de cada persona.

Val la pena revisar amb un assessor quant del retir s’espera cobrir amb la pensió pública i quant amb estalvi propi, i amb quins instruments. És una conversa que convé tenir amb calma i amb temps, abans que el calendari obligui a decidir, i que no exigeix comprar res en concret sinó tenir un pla clar. Abans de prendre decisions sobre aportacions a plans privats o sobre el moment de la jubilació, convé demanar una projecció personalitzada de la pensió pública esperada i contrastar-la amb les despeses que es preveu tenir en aquesta etapa.

Una reforma així no es nota de cop, sinó any a any, i per això convé incorporar-la aviat als càlculs.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.