- El 14 de desembre la Fed va pujar els tipus mig punt, i el 15 el BCE va fer el mateix.
- El BCE va anunciar que començaria a reduir el balanç al març del 2023; tots dos van avisar que les pujades continuarien.
- Per planificar el 2023, el prudent era assumir que el finançament continuaria sent car, sense dependre de baixades de tipus no anunciades.
El 14 de desembre del 2022 la Reserva Federal va pujar els tipus d’interès mig punt, i el 15 el BCE va fer el mateix i va anunciar que començaria a reduir el balanç al març del 2023. Tots dos van avisar que les pujades continuarien. Després de diverses pujades de 0,75 punts, el ritme es moderava, però no la direcció: els bancs centrals continuaven endurint la seva política. En conjunt, el 2022 es tancava amb tipus d’interès molt per sobre dels de principis d’any.
Per a qui segueix les decisions dels bancs centrals, el final d’any oferia una pausa en la intensitat, no en l’objectiu. Per a empreses i famílies, el missatge era que l’entorn de tipus més alts que a la dècada anterior es mantindria el 2023, i que qualsevol previsió d’ingressos, despeses o inversions l’havia d’incorporar des del principi. Tancar l’any amb aquesta idea clara facilita la planificació del següent.
Un ritme més suau
Després de diverses pujades de 0,75 punts, tant la Fed com el BCE van passar a pujar mig punt. És un ritme més suau, però no una pausa: tots dos van avisar que les pujades continuarien, i el BCE va anunciar a més que començaria a reduir el balanç al març del 2023.
La moderació del ritme es pot interpretar com un senyal que els bancs centrals consideren que han avançat, però també com una manera de calibrar millor els efectes del que ja s’ha fet. Les decisions de política monetària actuen amb retard, de manera que el que s’ha decidit fins ara encara no ha mostrat tot el seu efecte. Aquesta cautela explica que el ritme baixi però la direcció es mantingui. Reduir el balanç retira liquiditat del sistema de manera gradual, i els seus efectes són menys visibles que els dels tipus, però contribueixen al mateix objectiu.
El destí continua sent el mateix
El ritme baixava, però el destí continuava sent tipus alts durant un temps. Reduir el ritme de les pujades no equival a baixar els tipus, i el missatge dels dos bancs centrals era que la lluita contra la inflació no havia acabat.
És fàcil confondre una desacceleració de les pujades amb un canvi de tendència. Però un cotxe que redueix la velocitat continua avançant en la mateixa direcció. Qui prengui decisions financeres sobre la base que els tipus baixaran aviat assumeix un risc que els mateixos bancs centrals no avalen. El prudent és esperar tipus alts i, si després baixen, considerar-ho una bona notícia. Els bancs centrals no controlen el futur: les seves decisions depenen de les dades, i aquestes dades poden sorprendre en qualsevol direcció.
Planificar el 2023 amb finançament car
Per planificar el 2023, el prudent era assumir que el finançament continuaria sent car. Convé elaborar pressupostos i plans d’inversió amb costos financers alts com a escenari base, evitant dependre de baixades de tipus que no estaven anunciades, i mantenir un marge de seguretat a la tresoreria.
Això implica revisar el calendari de venciments de deute, avaluar quins projectes continuen sent viables amb el cost actual i quines decisions es poden ajornar sense cost. També convé renovar o renegociar amb antelació les línies de finançament que venguin al primer semestre, perquè la capacitat de triar condicions és més gran quan no hi ha urgència. Un assessor pot ajudar a ordenar aquest pla. Mantenir un coixí de tresoreria, revisar les línies de crèdit que venen i no comprometre inversions que depenguin de finançament barat són passos senzills.
Quan es planifica amb prudència, una sorpresa a favor és només això.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
