BarMar: un hidroducte entre Barcelona i Marsella

El 20 d’octubre del 2022 Espanya, França i Portugal van acordar substituir el projecte de gasoducte MidCat per una connexió submarina entre Barcelona i Marsella, pensada per transportar hidrogen verd. Més tard es va integrar al corredor H2Med. L’anunci deixava enrere un llarg debat sobre com millorar les connexions energètiques entre la península Ibèrica i la resta d’Europa. Els detalls tècnics, de cost i de calendari s’anirien concretant en els anys següents.

En plena crisi energètica, la notícia tenia una lectura immediata: Europa buscava reduir la dependència del gas rus i reforçar les interconnexions. Però també tenia una lectura a més llarg termini, relacionada amb la transició energètica. Per a una ciutat com Barcelona, el projecte podia suposar noves oportunitats industrials i de coneixement, i per a les empreses relacionades amb l’energia, un indicador d’on pot anar la inversió en els pròxims anys. Les infraestructures energètiques no es construeixen en mesos, i la seva rendibilitat depèn de decisions polítiques i de mercat que poden canviar.

Del gas a l’hidrogen

El gasoducte MidCat buscava connectar millor la península Ibèrica amb la resta d’Europa, però es va substituir per un projecte diferent: una connexió submarina pensada per a l’hidrogen verd. L’hidrogen verd és el que es produeix amb energia renovable, i es considera una peça possible de la descarbonització de la indústria.

Es tracta d’una tecnologia en desenvolupament, amb reptes de cost, producció, transport i demanda que encara s’han de resoldre. Que es prevegi una infraestructura específica per al seu transport indica una aposta política i estratègica, però no garanteix que el mercat es desenvolupi al ritme previst. Convé, per tant, seguir el projecte amb interès però sense donar per fet quan ni com es materialitzarà. Convé distingir entre l’hidrogen verd, produït amb renovables, i altres tipus d’hidrogen, la petjada de carboni dels quals és diferent.

Barcelona en el mapa energètic

Barcelona se situava en el mapa energètic europeu del futur. Que la ciutat sigui el punt de partida d’una infraestructura d’aquest tipus pot atreure inversió, activitat industrial i coneixement, a més de reforçar el paper de la península Ibèrica en la seguretat de subministrament d’Europa.

Les infraestructures energètiques solen generar activitat al seu voltant: empreses d’enginyeria i construcció, proveïdors d’equips, centres de recerca, empreses de serveis i formació especialitzada. L’efecte sobre el territori pot ser significatiu, tot i que triga anys a materialitzar-se i depèn de les decisions d’inversió, dels permisos i de l’evolució de la demanda d’hidrogen. Els projectes de gran escala també generen debat sobre el seu impacte ambiental, el seu cost i el seu finançament, i és raonable seguir-los amb visió crítica.

Seguir de prop els grans projectes

Els grans projectes d’infraestructura triguen anys, però els qui els segueixen de prop troben oportunitats abans que ningú. Les empreses d’enginyeria, construcció, transport o serveis industrials haurien de seguir-ne l’evolució, els requisits i les possibles convocatòries, per poder participar quan arribi el moment.

Preparar-se per participar en un projecte d’aquesta escala exigeix temps: certificacions, referències, capacitat financera, aliances amb altres empreses i coneixement dels processos de contractació. Qui comença a fer-ho abans que es publiquin les licitacions arriba en millor posició. Un assessor pot ajudar a identificar els requisits, els terminis habituals i les fonts de finançament o d’ajuts disponibles. Sense comprometre recursos prematurament, es pot dedicar temps a conèixer el sector, a parlar amb possibles socis i a estudiar casos similars d’altres països.

Les infraestructures d’avui marquen on seran les oportunitats de demà.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.