- El 21 de juliol el BCE va pujar els tipus mig punt, més del que havia anunciat al juny, i va deixar enrere els tipus negatius.
- Va presentar un instrument per evitar tensions en el deute dels països més endeutats; aquell mateix dia va dimitir Mario Draghi a Itàlia.
- Començava la pujada de tipus més ràpida de la història de l’euro: l’impacte en hipoteques variables i finançament arribaria amb les revisions del 2023.
El 21 de juliol del 2022 el Banc Central Europeu va pujar els tipus d’interès mig punt, més del que havia anunciat al juny, i va deixar enrere els tipus negatius. També va presentar un instrument per evitar tensions en el deute dels països més endeutats. Aquell mateix dia va dimitir Mario Draghi a Itàlia, cosa que afegia un ingredient polític a una jornada ja carregada de contingut econòmic. La coincidència de totes dues notícies a la mateixa data va ser un recordatori de com d’entrellaçades estan la política i l’economia a l’eurozona.
Era la primera pujada del BCE en onze anys, i arribava en un to més decidit de l’esperat. Per a milions de llars i empreses de l’eurozona, suposava l’inici d’un canvi d’entorn financer: els diners deixaven de ser gairebé gratuïts i el cost del deute començava a pujar de manera visible. La decisió confirmava que la prioritat del banc central era frenar la inflació, fins i tot a costa d’encarir el crèdit.
Més del que s’havia anunciat
Al juny el BCE havia parlat d’un quart de punt. Pujar mig punt al juliol va ser un senyal d’urgència: la inflació preocupava prou com per avançar el ritme. I deixar enrere els tipus negatius tancava una etapa excepcional de la política monetària europea.
Quan un banc central supera les seves pròpies previsions comunicades, envia un missatge de determinació, però també redueix la capacitat dels agents econòmics per planificar amb certesa. Per això les empreses i les famílies fan bé de no prendre com a sostre ni com a terra cap xifra anunciada: els moviments futurs dependran de les dades i poden ser més grans o més petits del que s’espera. El senyal més útil per a qui ha de planificar és que la direcció dels tipus estava clara, encara que el ritme exacte no ho estigués.
Una xarxa per als països més endeutats
L’instrument presentat el mateix dia buscava evitar que la pujada de tipus provoqués tensions desproporcionades en el deute dels països amb més endeutament. És una manera de protegir la cohesió de la zona de l’euro, perquè les condicions de finançament d’un Estat afecten el conjunt, i per això el BCE vigila la coherència de la seva política monetària.
En una unió monetària, tots els països comparteixen la mateixa política de tipus, però no tots tenen la mateixa càrrega de deute ni la mateixa capacitat d’afrontar-la. Si el cost de finançament d’un país es disparés per raons alienes a la seva situació real, podria traslladar tensions a la resta. Un mecanisme d’aquest tipus pretén evitar aquest risc sense renunciar a combatre la inflació.
L’impacte arribaria després
Començava la pujada de tipus més ràpida de la història de l’euro. Per a les hipoteques variables i el finançament de les empreses, l’impacte es notaria amb tota la força el 2023, quan es fossin revisant les quotes. Anticipar aquest calendari permet decidir amb temps si convé fixar el tipus, amortitzar o renegociar.
Una bona pràctica és construir un calendari amb les dates de revisió de cada préstec, calcular quant pujarien les quotes amb diferents escenaris de tipus i comprovar si el pressupost ho suporta. Si no, hi ha marge per actuar abans que arribi la revisió. Parlar amb l’entitat financera i amb un assessor permet ordenar les opcions i decidir amb tranquil·litat. Cada família o empresa hauria de saber en quin mes es revisa el seu préstec i amb quin índex, perquè aquesta dada converteix una notícia general en una xifra concreta.
L’efecte d’una pujada de tipus no arriba el mateix dia: arriba amb cada revisió.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
