- Des del 20 d’abril ja no és obligatòria la mascareta a la majoria dels espais tancats.
- Es manté als centres sanitaris i sociosanitaris i al transport públic.
- A la feina, l’ús passa a dependre de l’avaluació de riscos laborals de cada empresa.
El Consell de Ministres va aprovar el dimarts 19 d’abril del 2022 el Reial decret 286/2022, que modifica l’obligatorietat de l’ús de mascaretes durant la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. El BOE el va publicar el dimecres 20 i va entrar en vigor aquell mateix dia. Amb ell s’acaba, amb excepcions, l’obligació general de portar mascareta en espais tancats que s’arrossegava des de la primavera del 2020.
L’ús continua sent obligatori als centres, serveis i establiments sanitaris, als centres sociosanitaris i al transport públic. En la resta d’àmbits, inclosos oficines, comerços i locals d’oci, deixa de ser una obligació legal, tot i que continua recomanant-se en situacions de risc. Per a empreses amb atenció al públic o amb plantilles nombroses, el canvi exigeix decidir quina política interna es manté i com es comunica. Era una de les darreres restriccions generals que quedaven en vigor després de la retirada d’altres mesures durant els mesos anteriors.
Què canvia i què es manté
L’obligació a l’exterior ja s’havia suprimit al febrer, de manera que el nou decret elimina l’últim gran supòsit general: els espais tancats d’ús públic o privat. Això afecta botigues, restaurants, centres de treball, instal·lacions esportives i esdeveniments. A partir del 20 d’abril, ni el personal ni els clients tenen obligació legal de portar-la en aquests llocs, llevat de les excepcions previstes.
Les excepcions tenen una lògica clara: són llocs on es concentren persones vulnerables o on resulta difícil mantenir la distància. Qui treballa en un centre sanitari, en les zones comunes d’una residència o al transport públic ha de continuar portant-la, i també els visitants i passatgers. Per a les empreses d’aquests sectors, o que els visiten sovint, el decret no canvia les seves obligacions. Les comunitats autònomes i els mateixos centres poden mantenir protocols addicionals dins del seu àmbit, cosa que convé comprovar en cada cas.
El paper de la prevenció laboral
L’exposició de motius del decret indica que, amb caràcter general, no serà preceptiu l’ús de mascaretes a l’entorn laboral, i que els responsables de prevenció de riscos laborals podran determinar, segons l’avaluació de riscos de cada lloc, les mesures preventives adequades, inclòs l’ús de mascaretes si l’avaluació ho indica. És a dir, encara que desaparegui l’obligació general, l’empresa conserva el deure de protegir la salut de la seva plantilla i ha de valorar si hi ha llocs o situacions que justifiquin mesures addicionals.
A la pràctica, això vol dir que la mascareta pot continuar sent una mesura organitzativa en determinats llocs de treball, per exemple per a persones especialment sensibles o en tasques amb contacte estret prolongat. Aquestes decisions s’han de basar en l’avaluació de riscos, comunicar-se a la plantilla i, quan escaigui, comentar-se amb els representants dels treballadors, perquè poden generar dubtes si no s’expliquen bé.
Què convé revisar
Les empreses haurien d’actualitzar el seu protocol intern davant la COVID-19: quines mesures es mantenen, quines es retiren i quina cartelleria o instruccions cal modificar. Convé deixar constància de la revisió de l’avaluació de riscos i de les mesures decidides, i recordar que la ventilació, la higiene i la flexibilitat davant de símptomes continuen sent útils.
També és aconsellable atendre les persones especialment sensibles i mantenir el subministrament de mascaretes allà on continuïn sent obligatòries o recomanades. I els qui tenen establiments amb clients en sectors on la norma es manté, com el sanitari o el transport, han de comprovar que la cartelleria i la informació al públic reflecteixen el que exigeix el decret. El seu assessor laboral pot ajudar-lo a documentar els canvis. La clau és la proporcionalitat: mesures basades en el risc real, explicades amb claredat i revisables si canvia la situació sanitària.
La fi de l’obligació general no elimina el deure de protegir la salut de les persones que treballen.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
