- A finals de febrer, la UE, els EUA i els seus aliats van excloure diversos bancs russos de SWIFT i van congelar bona part de les reserves del banc central de Rússia.
- El ruble es va esfondrar, i cobrar o pagar amb la regió es va tornar molt més complex i, de vegades, va estar prohibit o subjecte a autorització.
- El compliment normatiu va passar de tràmit a qüestió de supervivència: cal saber amb qui s’opera i quines normes s’apliquen a cada operació.
A finals de febrer del 2022, la Unió Europea, els Estats Units i els seus aliats van excloure diversos bancs russos del sistema SWIFT i van congelar bona part de les reserves del banc central de Rússia. El ruble es va esfondrar. Eren mesures d’una duresa sense precedents, adoptades com a resposta a la invasió d’Ucraïna. La combinació de totes dues mesures limitava de manera molt notable la capacitat del país per operar amb l’exterior.
Més enllà de la seva dimensió política, les sancions tenen conseqüències molt pràctiques per a les empreses, també per a les que no tenen negoci directe a Rússia. Els bancs canvien els procediments, els controls s’enduren i les operacions amb la regió, o amb tercers relacionats amb ella, passen a examinar-se amb més cura. Qui no ho anticipa s’arrisca a pagaments bloquejats, retards i sancions pròpies. La complexitat no rau tant en la norma de cada país com en la suma de regles diferents que es poden aplicar a una mateixa operació.
Què és SWIFT
SWIFT és la xarxa de missatgeria que utilitzen els bancs de tot el món per ordenar pagaments internacionals. Quedar-ne exclòs no impedeix del tot operar, però complica enormement cobrar i pagar amb l’exterior, i per això es considera una de les sancions financeres més contundents. És una infraestructura invisible quan funciona i imprescindible quan falta.
Congelar les reserves d’un banc central és una altra mesura de naturalesa diferent: impedeix al país afectat disposar d’una part dels actius que té dipositats a l’exterior. Ambdues mesures es recolzen en el pes de les institucions financeres occidentals en el comerç mundial, i per això el seu efecte va molt més enllà de les entitats assenyalades directament. Quan un banc corresponsal o un assegurador decideixen no arriscar-se, l’operació s’encareix o es bloqueja encara que no estigui expressament prohibida.
Contractes, clients i cobraments
Les sancions van obligar moltes empreses a revisar contractes, clients i cobraments pendents a la regió. Una operació que ahir era rutinària podia passar a estar prohibida o a exigir autoritzacions, i els pagaments podien quedar bloquejats pel camí. La primera pregunta pràctica és sempre la mateixa: qui deu què a qui, en quina moneda i a través de quin banc.
Convé repassar quins contractes inclouen clàusules de sancions o de força major, què passa amb els pagaments pendents i quines obligacions d’informació existeixen. Les assegurances i les garanties bancàries poden contenir exclusions relacionades amb les sancions, i els terminis de cobrament es poden allargar. Un advocat especialitzat pot indicar quines operacions estan permeses i quines no. Anticipar-se a aquestes qüestions és més barat que resoldre-les quan el pagament ja és retingut.
El compliment normatiu
El compliment normatiu va passar de tràmit a qüestió de supervivència. Les empreses amb relacions comercials o financeres a la zona necessitaven saber amb qui operaven realment, qui hi havia al darrere de cada soci i quines normes s’aplicaven a cada operació, amb el suport d’assessors especialitzats. Un error de control pot sortir molt més car que el cost de fer les verificacions a temps.
A la pràctica, això vol dir conèixer els clients i els proveïdors, comprovar qui és el beneficiari final de cada societat, documentar els controls fets i formar les persones que prenen decisions. No és una tasca que es pugui improvisar el dia que arriba un requeriment. A més, la normativa de sancions canvia amb rapidesa, de manera que el que ahir era vàlid pot no ser-ho avui. Per això convé fixar un procediment de revisió periòdica i designar una persona responsable de seguir-lo.
Amb les sancions, el desconeixement de la norma no serveix com a excusa.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
