- El 20 de setembre, les borses mundials van caure davant el risc d’impagament d’Evergrande, una de les majors promotores immobiliàries de la Xina.
- La companyia acumulava un deute molt elevat i els inversors temien que no pogués fer front als seus pagaments.
- El problema no és només quant deute hi ha, sinó quan cal retornar-lo: un actiu sòlid amb finançament fràgil continua sent fràgil.
El 20 de setembre del 2021, les borses mundials van caure davant el risc d’impagament d’Evergrande, una de les majors promotores immobiliàries de la Xina. La companyia acumulava un deute molt elevat i els inversors temien que no pogués fer front als seus pagaments, amb possibles efectes sobre el sistema financer. El temor al contagi va moure mercats de tot el món en qüestió d’hores. Els inversors es preguntaven fins on podien arribar les conseqüències.
Per a qui viu lluny de la Xina, el cas pot semblar una història aliena. Però els mercats financers estan connectats, i el dubte sobre una gran empresa molt endeutada en un país que pesa tant en l’economia mundial va bastar per alterar l’ànim dels inversors a Europa i Amèrica. Més enllà del que acabés passant amb la companyia, l’episodi va deixar una lliçó de fons sobre la fragilitat que pot amagar l’excés de deute.
Què va passar
Una promotora immobiliària construeix i ven habitatges i altres immobles, i sol finançar-se amb deute per avançar els costos d’obra. Evergrande havia crescut recolzant-se en un nivell d’endeutament molt alt. Quan van sorgir dubtes sobre la seva capacitat de pagament, els inversors van començar a témer un impagament, és a dir, que la companyia no pogués retornar el que devia en els terminis acordats.
El temor al contagi va moure mercats de tot el món. Quan una gran companyia endeutada té problemes, els qui li han prestat diners, ja siguin bancs, fons o posseïdors de bons, poden patir pèrdues, i aquesta possibilitat s’estén a altres empreses del mateix sector o del mateix país. És el que es coneix com a risc de contagi, i explica per què una notícia local pot tenir repercussió global.
Quan el deute pesa massa
Una empresa molt endeutada és vulnerable quan es complica el seu finançament o quan el sector en què opera es refreda. El que sembla sostenible mentre tot va bé pot deixar de ser-ho amb rapidesa, perquè els venciments de deute no esperen que les vendes es recuperin. Quan arriba una data de pagament i no hi ha liquiditat, no n’hi ha prou amb tenir actius valuosos: cal poder convertir-los en efectiu.
El problema no és només quant deute hi ha, sinó quan cal retornar-lo. Un deute a llarg termini i amb ingressos estables pot ser perfectament manejable, mentre que un deute a curt termini, amb ingressos incerts, pot ser insostenible encara que l’import sigui menor. Per avaluar la solidesa de qualsevol empresa o patrimoni, cal mirar el calendari de pagaments tant com el saldo. Convé ordenar els venciments per dates i comparar-los amb els ingressos previstos de cada període.
L’immobiliari també té riscos
El cas va recordar que l’immobiliari, considerat l’actiu més segur, també es pot convertir en font de crisi quan es finança amb massa deute. Per a una família o una empresa amb immobles, convé revisar el nivell d’apalancament, la capacitat d’atendre els pagaments si els ingressos baixen i la facilitat amb què es podrien vendre els actius en cas de necessitat.
Convé fer-se algunes preguntes senzilles: quina part del valor del patrimoni està finançada amb préstecs, què passaria si els ingressos per lloguers o per l’activitat baixessin durant un temps, i quant de marge de maniobra queda abans d’haver de vendre. Un actiu sòlid amb un finançament fràgil continua sent fràgil, i revisar l’estructura de deute a temps és una de les millors maneres de protegir-se. Parlar amb el banc abans que hi hagi tensions facilita renegociar en millors condicions.
La solidesa d’un patrimoni es mesura també per la manera com s’ha finançat.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
