Coinbase surt a borsa

El 14 d’abril del 2021, Coinbase, una plataforma on es compren i es venen criptoactius, va començar a cotitzar al Nasdaq. Aquell mateix dia bitcoin marcava màxims històrics, de manera que la sortida a borsa va coincidir amb un moment d’enorme atenció sobre el sector. Una empresa del món cripto passava a ser una cotitzada més, sotmesa a les mateixes obligacions d’informació que qualsevol altra. Això suposa més informació pública i més escrutini sobre la seva activitat.

Per a molts observadors, el fet tenia un valor simbòlic: els criptoactius, nascuts al marge del sistema financer tradicional, entraven en un dels seus escenaris principals. Però convé separar el símbol de la substància. El que va canviar aquell dia va ser la manera com una companyia accedeix al capital, no la naturalesa dels actius amb què opera. El risc dels criptoactius va continuar sent el mateix abans i després d’aquesta data.

Què significa cotitzar

Sortir a borsa consisteix a oferir al públic accions d’una empresa perquè es negociïn en un mercat regulat. A canvi, la companyia ha de publicar informació periòdica, sotmetre’s a supervisió i retre comptes als accionistes. Una plataforma com Coinbase ofereix un servei d’intermediació: facilita que els seus clients comprin i venguin criptoactius i es queda una comissió per fer-ho. És, doncs, un negoci lligat al volum d’operacions més que no pas al preu de cada actiu concret.

D’aquí se’n desprèn una conseqüència important: l’activitat de la plataforma depèn en gran mesura de l’interès del públic, que canvia amb rapidesa. Quan els preus pugen i l’atenció creix, el volum d’operacions tendeix a augmentar; quan l’entusiasme es refreda, també ho fa el negoci. Que una empresa cotitzi diu poc sobre com evolucionarà la seva activitat. Qui es plantegi analitzar-ne les accions hauria d’estudiar-ne els ingressos, els costos i els riscos, com amb qualsevol altra empresa.

Un símbol amb matisos

La sortida a borsa simbolitzava l’entrada dels criptoactius al sistema financer tradicional. Però cotitzar en un mercat regulat no converteix en estable el negoci ni l’actiu subjacent. Les accions d’una empresa així es poden moure amb la mateixa intensitat que el sector del qual depenen, i no són un substitut d’una inversió en l’actiu ni una manera d’eliminar-ne el risc. A més, hi afegeixen un risc addicional, el de la mateixa empresa: la seva gestió, la seva competència i la seva regulació.

Per a qui segueix el sector des de fora, convé recordar que una notícia amb molta cobertura no és una recomanació. Les decisions sobre el patrimoni es prenen en funció d’objectius, terminis i tolerància al risc, i no per l’atenció mediàtica que un fet concret rebi en una setmana determinada. La calma i la informació serveixen més que la rapidesa.

La regulació, un risc més

La seva regulació seguia en construcció: un risc més a tenir en compte en qualsevol decisió. Les normes sobre custòdia, fiscalitat, informació a l’inversor i prevenció del blanqueig podien canviar, i d’elles depenen tant les plataformes com els seus usuaris. Un canvi de regles pot afectar el que una plataforma pot oferir o com es tributa per les operacions. Un marc poc clar dificulta a més la planificació, tant de les empreses del sector com dels qui hi operen.

Abans d’operar amb criptoactius, convé informar-se del marc aplicable i de les obligacions fiscals que se’n deriven, comprovar qui custodia els actius i consultar-ho amb un assessor. Entendre les regles és tan important com entendre l’actiu.

Una sortida a borsa obre una finestra d’informació, però no substitueix l’anàlisi de cada persona.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.