Neix la taxonomia europea d’inversió sostenible

El Reglament (UE) 2020/852, datat el 18 de juny del 2020, va entrar en vigor el diumenge 12 de juliol. Es coneix com a Reglament de Taxonomia i estableix, per primera vegada, un sistema comú per classificar quines activitats econòmiques es poden considerar ambientalment sostenibles a la Unió Europea. No prohibeix ni obliga a invertir en res concret: fixa un llenguatge compartit.

Fins ara cada gestora, banc o empresa feia servir els seus propis criteris per parlar d’inversió «verda», cosa que dificultava comparar i facilitava l’anomenat rentat verd. La taxonomia pretén que les etiquetes signifiquin el mateix a tots els països. Per a les famílies amb patrimoni i per a les empreses que busquen finançament, és el marc que condicionarà els propers anys com es presenten els productes i la informació. Qui avui tria un fons o una cartera presentada com a sostenible hauria de saber que, a partir d’ara, aquesta paraula tindrà un contingut regulat i no només comercial.

Els sis objectius

El reglament defineix sis objectius ambientals: mitigació del canvi climàtic, adaptació a aquest, ús sostenible dels recursos hídrics i marins, transició cap a una economia circular, prevenció de la contaminació i protecció de la biodiversitat i els ecosistemes. Una activitat només es considera sostenible si contribueix de manera substancial almenys a un d’ells. Són categories àmplies: un mateix projecte pot contribuir a diversos objectius o a cap, i això s’avalua amb criteris tècnics, no amb declaracions generals d’intencions.

Però això no n’hi ha prou. També ha de complir el principi de no causar un perjudici significatiu als altres cinc, respectar unes garanties mínimes en matèria social i laboral i ajustar-se a uns criteris tècnics de selecció que la Comissió ha de desenvolupar mitjançant actes delegats. És a dir, el reglament és el marc; el detall numèric arribarà després. Mentrestant, convé desconfiar de les comparacions massa senzilles: una mateixa activitat pot encaixar en un cas i no en un altre segons com es desenvolupi.

Qui queda afectat

La norma s’adreça, en primer lloc, a qui ofereix productes financers presentats com a ambientalment sostenibles: hauran d’explicar en quina mesura les inversions subjacents s’ajusten a la taxonomia. Arriba també a les empreses obligades a publicar informació no financera, que hauran d’indicar quina part de la seva activitat és sostenible segons aquests criteris, i a les institucions europees i els estats quan defineixin mesures o etiquetes públiques.

L’aplicació serà esglaonada: primer els objectius climàtics, a partir del 2022, i després els altres quatre, a partir del 2023. Això dona marge, tot i que no tant com sembla. Les pimes no cotitzades no hi estan obligades directament, però és previsible que els seus bancs i els seus grans clients els demanin dades per completar la seva pròpia informació. Les empreses que venguin a grans compradors europeus faran bé de preparar amb temps dades bàsiques sobre consum d’energia, emissions i gestió de residus.

Què convé revisar

Per a una empresa, el més raonable és saber si és dins l’àmbit de la informació no financera i, si no ho és, si els seus finançadors o clients començaran a preguntar-li pel seu impacte ambiental. Identificar quines activitats podrien encaixar, i amb quins criteris, és una feina prèvia de poca inversió i molta utilitat.

Per a una família amb inversions, la taxonomia no diu si un producte és bo o dolent ni si serà més o menys rendible: només en classifica la dimensió ambiental. En revisar una cartera, convé llegir quin percentatge s’alinea realment amb la taxonomia, quins altres criteris s’apliquen i consultar amb el seu assessor financer regulat. Aquesta nota és informativa i no recomana cap producte.

Un llenguatge comú no garanteix bons resultats, però permet comparar amb les mateixes regles.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.