- El 10 de juny l’OCDE va publicar previsions amb dos escenaris, segons hi hagués o no una segona onada de l’epidèmia.
- En tots dos, Espanya figurava entre les economies més castigades pel pes del turisme i els serveis.
- El mateix val per a un patrimoni: com més concentrat en un sol sector, més l’afecta el que li passi a aquest sector.
El 10 de juny del 2020 l’OCDE va publicar unes previsions amb dos escenaris, segons hi hagués o no una segona onada de l’epidèmia. En tots dos, Espanya figurava entre les economies més castigades, pel pes que hi tenen el turisme i els serveis. La notícia confirmava que l’impacte de la crisi no seria igual per a tots els països, i que l’estructura productiva marcava la diferència. Una economia amb un pes gran d’activitats presencials i de mobilitat és més vulnerable quan totes dues es restringeixen.
Per a qui dirigeix empreses o gestiona patrimonis a Espanya, el missatge tenia una doble lectura. D’una banda, un diagnòstic dur de la situació del país en conjunt; de l’altra, una invitació a mirar amb més atenció quant depèn cada negoci i cada patrimoni del sector que més patia. Conèixer la pròpia exposició és el primer pas per gestionar-la. I també l’oportunitat de plantejar-se quins canvis convenen abans que la situació apreti.
Dos escenaris
L’OCDE, organització que reuneix les economies avançades, va publicar una previsió amb dos camins possibles: un en què no hi hagués segona onada de l’epidèmia i un altre en què sí. Presentar dos escenaris és una manera honesta de reconèixer que el futur depèn de factors que ningú no controla.
Aquesta manera de presentar les previsions és també una ensenyança útil per a qualsevol empresa. En lloc d’apostar per una única xifra, es plantegen rangs i s’explica de què depenen. Qui planifica d’aquesta manera sap quins senyals ha de vigilar i quines decisions prendria si la situació fos millor o pitjor de l’esperat, cosa que redueix el risc de reaccionar tard o de manera desordenada. A més, deixa clar que una previsió no és un compromís, sinó una manera d’ordenar les hipòtesis.
Per què Espanya patia més
El pes del turisme i els serveis explica aquesta posició: són activitats que depenen del contacte directe i de la mobilitat, just el que més va restringir l’epidèmia. L’estructura d’una economia determina com l’afecta cada crisi.
El turisme i els serveis no només generen ingressos directes: sostenen una llarga cadena d’activitats, com el transport, el comerç, l’hostaleria, l’oci i bona part de l’ocupació de moltes ciutats. Quan la mobilitat es restringeix, tota aquesta cadena se’n ressent alhora, i les empreses que la integren tenen poques maneres de compensar-ho des de dins. Aquesta interdependència és la que explica la duresa del cop. Per a una empresa d’aquests sectors, el repte era resistir fins que la mobilitat tornés; per a la resta, entendre com es transmetia el cop a través dels clients i proveïdors.
La lliçó per a un patrimoni
El mateix val per a un patrimoni familiar: com més concentrat en un sol sector, més l’afecta el que li passi a aquest sector. Una família la riquesa de la qual és tota en un negoci, en immobles d’un mateix tipus o en accions d’un sol sector ho nota amb més força. Repartir el risc entre activitats que no es mouen igual és la base de la prudència.
Un exercici útil és fer un mapa del patrimoni: quant hi ha al negoci, quant en immobles, quant en productes financers i quant en liquiditat, i de quin sector, país o activitat depèn cada part. Amb aquest mapa, l’assessor pot ajudar a detectar concentracions no desitjades i a plantejar alternatives de manera gradual, sense decisions precipitades i respectant els objectius i l’horitzó de cada família. Diversificar no significa renunciar al que es coneix bé, sinó evitar que tot depengui d’un únic resultat.
Concentrar és còmode quan va bé; diversificar és el que protegeix quan no.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
