El petroli, a preu negatiu

El 20 d’abril del 2020 el contracte de cru WTI amb venciment immediat va arribar a cotitzar en negatiu. Amb la demanda enfonsada per l’aturada de l’activitat i sense espai per emmagatzemar més petroli, hi havia qui estava disposat a pagar per desfer-se del contracte. La notícia va fer la volta al món.

El titular resultava tan cridaner que molts lectors van entendre que el petroli es regalava, o que tenia un valor negatiu en general. La realitat era més tècnica, i precisament per això convé explicar-la: il·lustra com un instrument financer es pot comportar de manera molt diferent de l’actiu en què es basa, amb conseqüències per a qui el posseeix sense haver-lo entès del tot. Un cas així serveix per entendre millor com funcionen els mercats, no per inferir que el petroli havia deixat de tenir valor.

Què va passar realment

Un contracte de futurs és un compromís de comprar o vendre una matèria primera en una data fixa. Qui el té al venciment ha, en principi, de rebre el producte físic. Aquesta obligació és el que distingeix els futurs d’altres productes: arribat el dia, no n’hi ha prou amb tenir una posició en una pantalla, cal ocupar-se del que es compra, és a dir, de transportar-ho i de guardar-ho.

Amb els magatzems plens, ningú no volia rebre el cru físic, i el preu va arribar a cotitzar per sota de zero. No hi ha cap contradicció econòmica en això: si rebre una cosa costa més del que val, el comprador exigeix que se li pagui per acceptar-la. És el mateix que passa, a una altra escala, amb qualsevol residu la gestió del qual resulta cara. La clau és que el contracte obliga a rebre una cosa física, i el físic ocupa espai.

Una anomalia tècnica

No va significar que el petroli valgués menys que res en general, sinó que aquell contracte concret, a punt de vèncer, es va quedar sense compradors disposats a assumir el lliurament físic. Els contractes amb venciments més llunyans no afrontaven la mateixa pressió de lliurament immediat, perquè els participants podien esperar que la situació es normalitzés abans de la seva data. És a dir, el fenomen va ser extrem, però molt concentrat en un punt concret del calendari.

Va ser una anomalia dels mercats de futurs, però mostra fins a quin punt el preu d’un contracte es pot separar del valor del bé que representa. Per a un inversor particular, la lliçó és que dos productes que semblen parlar del mateix, el petroli, poden tenir riscos completament diferents segons la seva estructura, el seu venciment i les condicions en què es contracten.

Entendre abans de tenir

Els productes complexos poden amagar riscos que només apareixen en circumstàncies extremes. Un fons, un derivat o un producte estructurat haurien de poder explicar-se amb claredat: què es compra, com es guanya, com es perd i quan es pot sortir. Si alguna cosa no s’entén, la resposta prudent és preguntar a l’assessor abans de contractar.

Convé fixar-se també en el que no es veu a primera vista: els costos, les condicions de sortida, l’efecte dels venciments i la possibilitat de perdre més del que s’ha invertit en alguns instruments. Un assessor independent, sense interès a vendre un producte concret, està en bona posició per explicar aquestes diferències i per assenyalar quan una proposta atractiva en aparença no encaixa amb els objectius ni amb el perfil de risc de cada persona. L’important no és evitar tot producte sofisticat, sinó contractar només aquells el funcionament i els riscos dels quals es comprenen.

Si un producte no s’entén en una frase, millor no tenir-lo.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.