- El 27 de març es va signar als Estats Units la llei CARES, el paquet d’estímul més gran de la seva història fins aleshores, amb més de dos bilions de dòlars.
- Combinava pagaments a les famílies, préstecs a empreses i ajuts als sectors més afectats.
- Un rescat així resol un problema avui i en planteja d’altres demà: més deute públic i, més endavant, inflació.
El 27 de març del 2020 es va signar als Estats Units la llei CARES, el paquet d’estímul més gran de la seva història fins aleshores, amb més de dos bilions de dòlars mobilitzats. Incloïa ajuts directes a les famílies, préstecs a les empreses i suport als sectors més afectats per l’aturada de l’activitat. La xifra superava qualsevol precedent i obligava a replantejar-se què era possible en política econòmica.
Encara que es va aprovar a Washington, l’abast de la mesura anava molt més enllà dels Estats Units. La seva dimensió marcava el to de la resposta econòmica global i el que podien esperar altres països: governs disposats a gastar a gran escala per evitar que una crisi sanitària es convertís en una crisi financera i d’ocupació prolongada.
Què incloïa la llei
La llei CARES combinava tres tipus de suport: pagaments directes a les llars per sostenir el consum, préstecs a empreses per evitar que la manca de liquiditat les portés a la fallida i ajuts als sectors més colpejats. Cadascun respon a un problema diferent: la demanda que s’enfonsa, la tresoreria que s’esgota i les indústries que, per la seva naturalesa, no poden operar amb normalitat. Distingir entre els tres ajuda a entendre per què un mateix paquet pot ser decisiu per a una empresa i irrellevant per a una altra.
Un estímul fiscal és despesa pública extraordinària destinada a frenar una caiguda de l’activitat. A diferència de la política monetària, que actua sobre el preu dels diners, la política fiscal posa diners directament a les mans de llars i empreses. El seu efecte és més ràpid i més visible, però també compromet els comptes de l’Estat durant anys. Aquesta és la raó per la qual els estímuls d’aquesta escala se solen debatre tant: aporten alleujament immediat i generen obligacions futures.
Política fiscal i monetària alhora
La resposta fiscal massiva, juntament amb la dels bancs centrals, va canviar el guió de la crisi. Quan governs i bancs centrals actuen alhora, l’efecte és més gran que quan ho fa un de sol: el primer lliura diners i el segon manté barat el crèdit. Es van evitar així moltes fallides a curt termini.
Per a les empreses i les famílies, aquesta combinació va significar un coixí que va esmorteir la caiguda d’ingressos mentre durava l’aturada. Però un coixí no és una solució definitiva: sosté l’economia mentre es restableix l’activitat, i la seva utilitat depèn que aquesta es recuperi. Els ajuts guanyen temps, i la tasca de cada empresa és fer-lo servir per adaptar-se. Qui faci servir aquest temps per revisar el seu model de negoci, els seus costos i la seva dependència d’un sol client o canal estarà millor situat quan els ajuts es retirin.
La factura que arriba després
Aquests diners no surten del no-res: es financen amb deute públic, i una economia amb molts diners en circulació i oferta limitada tendeix a pujar preus. Eren dues conseqüències previsibles, encara que no immediates: més deute públic i inflació més endavant. Totes dues marcarien el 2022. Que una conseqüència arribi tard no vol dir que no hagi d’arribar, i les decisions d’avui sobre finançament, preus i estalvi l’han de tenir en compte.
Per a qui gestiona un negoci o un patrimoni, la lliçó pràctica és mirar més enllà de l’alleujament immediat. Un entorn de molt deute públic i de preus a l’alça afecta el cost de finançar-se, els contractes amb preus fixos i el poder adquisitiu dels estalvis. Convé revisar amb calma, i amb l’assessor, com estar preparat per a cada escenari. En particular, convé preguntar-se què passaria amb l’empresa o el patrimoni si els tipus d’interès pugessin o si els preus dels subministraments augmentessin de manera sostinguda.
Les grans mesures de rescat resolen un problema avui i en plantegen d’altres demà.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
