Londres retira la llicència a Uber

El 25 de novembre del 2019, Transport for London, l’organisme que regula el transport a la capital britànica, va comunicar que no renovaria la llicència d’Uber per operar a la ciutat. El seu argument va ser que la companyia havia mostrat un patró d’incompliments que posava en risc la seguretat dels passatgers. Un dels problemes citats era un canvi en els seus sistemes d’identificació que permetia a persones no autoritzades pujar les seves fotos als comptes de conductors legítims.

Uber disposa de vint-i-un dies per recórrer i, mentre duri aquest procés, pot continuar prestant el servei. La companyia va anunciar que recorreria i va qualificar la decisió d’«extraordinària i equivocada». No és la primera vegada que passa: el regulador ja es va negar a renovar la llicència al setembre del 2017, i un magistrat va anul·lar aquesta decisió al juny del 2018 després d’un recurs de la companyia. El regulador ja havia mostrat en el passat la seva disposició a limitar o retirar llicències a les plataformes que incompleixen, de manera que l’avís no era del tot inesperat.

Una plataforma subjecta a llicència

A Londres, com a moltes ciutats, les aplicacions de transport amb conductor operen com a empreses de lloguer de vehicles amb conductor, una activitat que exigeix una llicència renovable de manera periòdica, amb requisits sobre la identitat dels conductors, les assegurances, l’estat dels vehicles i la gestió de les queixes. La llicència no és una formalitat: és la condició per poder operar, i el regulador la pot condicionar o retirar.

El rellevant del cas no és només la decisió, sinó el que mostra sobre el model. Una plataforma que connecta conductors independents amb passatgers continua sent responsable de verificar qui presta el servei. Quan el sistema d’identificació falla, no només hi ha un risc per a l’usuari: hi ha un risc regulatori i reputacional per a l’empresa. La responsabilitat de verificar els conductors és central en el model de negoci, perquè la confiança dels usuaris depèn de saber qui hi ha al volant.

Què passa a Espanya

Espanya ha viscut la seva pròpia disputa reguladora entre el taxi i els vehicles de lloguer amb conductor. El Govern va aprovar el 2018 un reial decret llei que va reforçar la competència de les comunitats autònomes i dels ajuntaments per regular el sector, i a Catalunya s’han dictat normes que exigeixen, per exemple, un temps mínim de contractació prèvia. Les empreses han reaccionat de manera diversa, des d’adaptar-se fins a reduir la seva activitat en certes ciutats.

L’ensenyament per a empreses de qualsevol sector és que el model digital no les eximeix de les normes del sector tradicional. Qui intermedia serveis de transport, allotjament, repartiment o pagaments respon, en més o menys grau, de la qualitat i la seguretat del servei final, i de la protecció de les dades dels seus usuaris. Persisteix a més el debat sobre si els qui treballen per a plataformes són empleats o autònoms, una qüestió que a Espanya han resolt de manera diferent alguns tribunals superiors en casos de repartiment.

Què convé revisar

Les empreses que operen mitjançant plataformes o aplicacions haurien de revisar quines llicències o autoritzacions requereix la seva activitat a cada territori, com verifiquen la identitat i els antecedents dels qui presten el servei i què passa si falla un control. Convé documentar aquests procediments i auditar-los periòdicament.

Per a qui contracta o fa servir serveis de plataformes, resulta útil conèixer el marc: quines responsabilitats assumeix l’empresa, quines assegurances cobreixen l’usuari i quines vies de reclamació existeixen. Si la seva empresa depèn d’aquestes plataformes per a la seva activitat, convé tenir alternatives per si una llicència es posa en dubte.

Una llicència és un permís condicionat, no un dret adquirit per sempre.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.