Quinze països tanquen el major pacte comercial d’Àsia

El 4 de novembre del 2019, durant la cimera de l’ASEAN a Bangkok, quinze dels setze països que negociaven l’Associació Econòmica Integral Regional, coneguda com a RCEP, van anunciar que havien conclòs les negociacions del text dels seus vint capítols i de quasi tots els afers d’accés a mercats. Els quinze són els deu membres de l’ASEAN, més la Xina, el Japó, Corea del Sud, Austràlia i Nova Zelanda. L’Índia va decidir no sumar-se al compromís, en considerar que les seves preocupacions essencials continuaven sense resoldre.

L’objectiu és que l’acord se signi el 2020, després d’una revisió jurídica dels textos. Els participants van deixar oberta la porta que l’Índia s’hi incorpori més endavant. Encara que l’anunci marca una fita, convé recordar que encara no està llest per a la signatura ni, és clar, per a la seva aplicació, que exigirà a més la ratificació de cada país. Els textos van trigar set anys a negociar-se, un temps llarg que reflecteix la dificultat d’harmonitzar economies molt diferents, des de les més avançades fins a les de menor desenvolupament.

Què és la RCEP

La RCEP és un tractat de lliure comerç que redueix aranzels entre els seus membres i harmonitza regles sobre comerç de béns i serveis, inversió, propietat intel·lectual, comerç electrònic i regles d’origen. S’estima que reuneix prop d’un 30 % de la població i del producte mundial, cosa que la convertiria en un dels majors blocs comercials del planeta.

Per a la Xina, és una manera de consolidar el seu pes comercial a la regió en un moment de guerra aranzelària amb els Estats Units. Per a països com el Japó o Austràlia, és un complement a altres acords, com el Tractat integral i progressista d’associació transpacífic, en vigor des del desembre del 2018, que no inclou ni la Xina ni l’Índia. És part d’una cursa per crear marcs comercials alternatius. Per a alguns analistes, l’absència de l’Índia limita l’abast econòmic del pacte, encara que la porta oberta manté la possibilitat d’una incorporació posterior.

Què implica per a Europa

La Unió Europea ha respost a aquest moviment amb els seus propis acords: el del Japó, en vigor des del febrer del 2019, i el del Vietnam, signat al juny. Una Àsia cada cop més integrada pot ser tant una oportunitat com un repte per a les empreses europees, que competeixen amb proveïdors asiàtics que es beneficien de regles d’origen més flexibles dins del bloc.

Les cadenes de subministrament tendiran a organitzar-se al voltant de la regió, amb un major comerç de components i béns intermedis entre els seus països. Per a un exportador espanyol, això pot ser positiu si ven a la regió, però pot traslladar pressió competitiva si els seus clients comencen a substituir-lo per proveïdors intrarregionals. En incloure regles d’origen comunes, un fabricant pot combinar components de diversos països del bloc i continuar beneficiant-se d’aranzels reduïts, cosa que afavoreix la integració de les cadenes regionals.

Què convé revisar

Les empreses amb proveïdors, clients o producció a Àsia haurien de seguir el calendari de la RCEP i dels acords europeus, i valorar quines preferències aranzelàries els podrien aplicar. Convé també revisar les regles d’origen dels seus productes, que determinen si es poden beneficiar d’un acord concret.

En el pla estratègic, té sentit preguntar-se si l’empresa depèn massa d’un mercat o d’un proveïdor, i quins mercats asiàtics poden ser rellevants a mitjà termini. Consulti-ho amb el seu assessor per avaluar la seva exposició internacional. Convé tenir en compte que la RCEP no substitueix els acords europeus amb el Japó o el Vietnam, sinó que hi conviu; per això importa saber quina norma d’origen s’aplica a cada producte.

El comerç mundial es reorganitza per blocs, i convé saber en quin d’ells es juga cada negoci.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.