- La proposta reassigna part del benefici de certes multinacionals als països on venen, encara que no hi tinguin presència física.
- S’aplicaria a serveis digitals automatitzats i a negocis de consum, amb un llindar de mida encara per definir.
- No canvia res avui: és un document de consulta, amb comentaris fins al 12 de novembre.
El 9 d’octubre del 2019, la Secretaria de l’OCDE va fer públic un document de consulta amb una proposta d’«enfocament unificat» per reformar la tributació de les grans multinacionals. És el primer pilar del treball que desenvolupen 134 països del marc anomenat inclusiu, amb l’objectiu d’acordar una solució global abans de finals del 2020. Els interessats poden enviar comentaris fins al 12 de novembre.
La idea central és que els països on una empresa té clients o usuaris puguin gravar una part del seu benefici, encara que la companyia no hi tingui establiment físic. L’enfocament s’aplicaria als serveis digitals automatitzats i als negocis orientats al consumidor, i es basaria en un nou criteri de vinculació amb el territori que no dependria de la presència física. Forma part d’un programa de treball de dos pilars: el segon, sobre un impost mínim global, es desenvoluparia per separat.
Què es vol resoldre
El sistema internacional actual va néixer al segle XX, quan una empresa només podia vendre en un altre país si hi tenia una fàbrica, una oficina o personal. Avui un grup pot oferir serveis a milions d’usuaris d’un país sense establir-s’hi. El resultat és que el benefici tributa on l’empresa decideix localitzar-lo, i no necessàriament on són els clients, cosa que molesta molts governs.
Aquesta frustració explica les taxes unilaterals que alguns països, com França, han començat a aplicar als serveis digitals, i la reacció dels Estats Units. La proposta de l’OCDE pretén oferir una alternativa comuna i evitar que cada país legisli pel seu compte, amb el risc de dobles imposicions i conflictes comercials.
Com funcionaria
El document planteja que una part del benefici dels grups afectats, calculada amb una fórmula i no amb l’anàlisi tradicional de cada operació, es repartiria entre els països de mercat. La resta del benefici continuaria tributant amb les regles actuals. Un repte tècnic de pes és determinar quins grups queden dins, quina part del benefici es reassigna i com s’evita la doble imposició. Hi ha a més discussions sobre quines activitats s’inclouen: el document esmenta els serveis digitals automatitzats i els negocis de consum, però deixa pendents detalls que seran decisius.
Tot això són qüestions obertes. La proposta no inclou encara xifres definitives ni llindars, i pateix les objeccions de països amb posicions diferents: els que alberguen grans plataformes, els que són sobretot mercats i els de menor mida. Un acord el 2020 és possible, però no està garantit. Altres jurisdiccions temen que el nou repartiment redueixi la seva recaptació, sobretot si són seu de grans grups, i per això la negociació és difícil.
Què convé revisar
Per a una empresa o un grup familiar amb activitat internacional, el prudent és seguir el procés sense modificar estructures per anticipat. És un afer que afecta, sobretot, els grups molt grans, però el debat sobre on es tributa per les vendes a distància també preocupa empreses mitjanes que venen en línia a altres països.
Convé revisar com es documenten els preus de transferència entre societats del grup i mantenir actualitzada la informació sobre on es genera el benefici. Si la seva activitat és transfronterera, consulti-ho amb el seu assessor fiscal per valorar l’impacte potencial i preparar-se sense prendre decisions precipitades. Seguir el procés no vol dir actuar: vol dir anticipar quina informació es pot demanar i tenir ordenades les dades de vendes per països.
La fiscalitat internacional s’està reescrivint, i convé conèixer l’esborrany abans que sigui llei.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
