- Una casella premarcada no és un consentiment vàlid per fer servir galetes de seguiment o publicitat.
- L’usuari ha de rebre informació clara, inclosa la durada de les galetes i si tercers hi poden accedir.
- Els webs que donen per bo el consentiment per continuar navegant o per caselles ja marcades haurien de revisar el seu sistema.
L’1 d’octubre del 2019, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar sentència en l’afer Planet49, una consulta plantejada pel Tribunal Suprem Federal alemany. La demanda la va presentar la federació alemanya de consumidors contra una empresa de loteries en línia que, per participar en un sorteig, mostrava dues caselles: una per rebre publicitat, que calia marcar, i una altra, ja marcada per endavant, que autoritzava la instal·lació de galetes per seguir el comportament de l’usuari amb finalitats publicitàries.
El tribunal va resoldre que un consentiment donat mitjançant una casella premarcada, que l’usuari ha de desmarcar si no hi està d’acord, no és un consentiment vàlid a la llum de la normativa europea de privacitat electrònica i del Reglament general de protecció de dades. Entén que el consentiment exigeix una conducta activa de l’usuari. A més, la informació que se li dona ha d’incloure la durada de les galetes i si tercers hi poden tenir accés.
Què diu la sentència
La clau és la paraula «actiu». El Reglament defineix el consentiment com una manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca, mitjançant una declaració o una clara acció afirmativa. Si l’usuari no fa res, o si només deixa la casella com està, no es pot deduir que hagi acceptat. El tribunal afegeix que la regla s’aplica tant si les galetes tracten dades personals com si no, perquè l’objectiu és protegir l’esfera privada de l’usuari.
La sentència no distingeix entre tipus de galetes pel nom, sinó per la funció: les estrictament necessàries per prestar el servei sol·licitat, com les que mantenen una sessió iniciada o recorden el contingut d’una cistella, estan exemptes del consentiment. Les d’analítica de tercers, publicitat personalitzada o seguiment entre llocs requereixen, en general, una acceptació prèvia i activa.
Com afecta els webs espanyols
A Espanya, la Llei de serveis de la societat de la informació exigeix informar i obtenir el consentiment de l’usuari per a l’ús de galetes no necessàries. Durant anys ha estat habitual un avís del tipus «si continua navegant, accepta la nostra política de galetes». Després de la sentència, aquesta pràctica queda en dubte, perquè el simple fet de continuar navegant difícilment es pot considerar una acció afirmativa inequívoca.
El risc no és només teòric. L’autoritat espanyola de protecció de dades té competència sancionadora, i els reglaments europeus permeten multes elevades. Per a una pime amb una botiga en línia, un bloc corporatiu o un formulari de contacte, el més probable és que la revisió sigui senzilla, però requereix comprovar quines eines de tercers es carreguen al seu web. Un bon bàner no només compleix la llei: transmet transparència i redueix el risc de reclamacions i de pèrdua de confiança dels clients.
Què convé revisar
Un bon punt de partida és fer un inventari de les galetes i dels serveis de tercers que carrega el seu lloc: analítica, mapes, vídeos, xarxes socials, publicitat. Després, comprovar quins s’instal·len abans que l’usuari hagi acceptat res, perquè són els que plantegen el risc més gran.
També convé revisar el text de l’avís i del bàner, que ha de ser clar i oferir la possibilitat real d’acceptar o rebutjar, i la política de galetes, que hauria d’explicar la finalitat, la durada i els tercers implicats. Consulti-ho amb el seu assessor en protecció de dades o amb el proveïdor del seu web per adaptar el sistema.
En matèria de galetes, el silenci de l’usuari ja no és una resposta.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
