- L’acord és la major sanció imposada als Estats Units per incomplir la llei de privacitat infantil.
- El problema no va ser el contingut, sinó el seguiment publicitari de menors mitjançant identificadors com les galetes.
- A Europa regeix una altra norma, però la idea és la mateixa: les dades de menors exigeixen consentiment i cura especial.
El 4 de setembre del 2019, la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units i la fiscal general de l’estat de Nova York van anunciar un acord amb Google i la seva plataforma YouTube: pagaran 170 milions de dòlars, 136 a l’organisme federal i 34 a l’estat, per haver violat la llei de protecció de la privacitat en línia dels menors de 13 anys, coneguda com a COPPA. És la quantitat més gran que el regulador ha obtingut mai en un cas d’aquesta llei, vigent des del 1998.
Segons la denúncia, YouTube va utilitzar identificadors persistents, com les galetes, per seguir els qui miraven canals adreçats a nens i mostrar-los publicitat personalitzada, sense avisar els pares ni obtenir-ne el consentiment. A més de la multa, l’acord obliga la companyia a crear un sistema perquè els titulars de canals indiquin si el seu contingut va adreçat a menors, i a impartir formació anual sobre la norma. Es va aprovar amb tres vots a favor i dos en contra dels comissionats.
Per què es protegeix els menors
La raó de fons és senzilla: un nen no pot valorar què significa que una empresa registri el seu comportament i l’utilitzi per mostrar-li anuncis. Per això moltes legislacions exigeixen, per als més petits, el consentiment dels pares, en lloc del simple avís o d’una casella que qualsevol pot marcar. Als Estats Units, la COPPA fixa el llindar en els 13 anys.
A la Unió Europea, el Reglament general de protecció de dades estableix que el consentiment d’un menor només és vàlid a partir dels 16 anys, encara que permet a cada estat abaixar aquest límit fins als 13. Espanya el va situar en 14 anys. Per sota d’aquesta edat, el consentiment l’ha de donar qui exerceix la pàtria potestat, i l’empresa ha de poder comprovar raonablement que així ha estat.
Què han d’aprendre les empreses
El cas mostra que el risc no depèn de la intenció. Una plataforma que allotja contingut de tercers, una aplicació, una botiga en línia o una marca de roba amb canal de vídeo poden estar tractant dades de menors sense proposar-s’ho. Si el públic inclou nens, encara que no sigui el principal, cal preguntar-se quines dades es recullen, per a què i amb quina base legal.
A més, les xifres de les sancions han canviat d’escala. El nou reglament europeu permet multes de fins al 4 % de la facturació mundial anual o 20 milions d’euros, segons quin sigui més gran, i les autoritats, entre les quals l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, ja han mostrat que estan disposades a aplicar-les. Un registre actualitzat de quines dades es tracten i amb quina finalitat és la millor defensa davant d’una inspecció o una reclamació.
Què convé revisar
Un repàs raonable comença responent tres preguntes. L’empresa s’adreça, o es pot adreçar, a menors? Quines galetes i eines de seguiment utilitza el seu web o aplicació, i amb quin consentiment? Disposa d’un procediment per verificar l’edat o l’autorització dels pares quan cal? Si la resposta a alguna no està clara, convé documentar-la.
També és aconsellable revisar els contractes amb proveïdors de publicitat i analítica, perquè la responsabilitat no desapareix per subcontractar. Per a empreses amb activitat internacional, el repte és que les regles varien d’un país a un altre. Consulti-ho amb el seu assessor en protecció de dades per adaptar la seva política a cada mercat.
Les dades dels nens exigeixen més cura que les de qualsevol altre client.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
