- El 5 d’agost el iuan es va depreciar per sobre de 7 per dòlar i els EUA van acusar la Xina de manipular la seva moneda.
- Les borses van caure amb força: el conflicte ja no era només d’aranzels, sinó també de divises.
- Les empreses amb cobraments, pagaments o costos en divises diferents de l’euro haurien de conèixer la seva exposició i valorar cobrir-la.
El 5 d’agost de 2019 el iuan es va depreciar per sobre de 7 per dòlar i els Estats Units van acusar la Xina de manipular la seva moneda. Les borses van caure amb força. La xifra de 7 iuans per dòlar tenia un valor psicològic notable, perquè era un nivell que els mercats feia temps que observaven, i la seva superació es va interpretar com un senyal que la disputa comercial entrava en una nova fase.
Fins aleshores, la guerra comercial s’havia lliurat sobretot amb aranzels. A partir d’aquell moment, la discussió incorporava el terreny de les monedes, molt més sensible per als mercats financers. Per a les empreses amb relacions comercials amb Àsia o amb els Estats Units, l’episodi va recordar que el tipus de canvi pot alterar d’un dia per l’altre els preus, els marges i la competitivitat d’un negoci.
Què significa que el iuan es depreciï
Quan una moneda es deprecia, calen més unitats per comprar un dòlar. Això abarateix les exportacions del país emissor i n’encareix les importacions: un producte xinès costa menys a qui paga en dòlars, mentre que un producte nord-americà resulta més car per a qui paga en iuans. El tipus de canvi actua així com un preu més.
Per això, en una disputa comercial, el tipus de canvi és una eina que cada part vigila i que es pot convertir en una arma. Si una moneda es debilita, pot compensar, en més o menys mesura, l’efecte dels aranzels sobre les exportacions. Aquesta possibilitat és la que alimenta les acusacions de manipulació i les respostes polítiques, encara que determinar què és manipulació i què és un moviment de mercat no sempre resulta senzill. A la pràctica, això explica per què els moviments de les divises se segueixen amb tanta atenció en qualsevol episodi de tensió comercial.
Una escalada de la guerra comercial
L’acusació de manipulació va afegir una nova dimensió al conflicte: ja no es tractava només d’aranzels, sinó també de divises. Els mercats van reaccionar amb força perquè temien que la tensió s’estengués i que el creixement mundial se’n ressentís. Cada nou front d’enfrontament complica una sortida negociada i augmenta la incertesa per a les empreses.
Les borses van caure amb força, reflectint un canvi brusc en les expectatives. Les caigudes d’un dia són útils per entendre l’estat d’ànim del moment, però no determinen per si soles el futur d’una empresa o d’un patrimoni. L’important és identificar per quins canals pot arribar la tensió al negoci propi: preus de matèries primeres, demanda de clients, costos de finançament o valor dels actius. Per això, l’anàlisi de riscos d’una empresa hauria d’incloure no només els aranzels, sinó també els efectes d’un tipus de canvi que es mou.
Exposició a divises
Les empreses que cobren, paguen o tenen costos en divises diferents de l’euro estan exposades a aquests moviments. Una variació del tipus de canvi pot convertir una operació rendible en una amb pèrdues, o al revés, sense que canviïn el producte ni el client. El risc s’acumula quan el termini entre la signatura i el cobrament o el pagament és llarg.
Convé saber quina part del negoci depèn del tipus de canvi i, amb un assessor, valorar si cal cobrir aquest risc o ajustar els preus i contractes per esmorteir-lo. Hi ha fórmules contractuals i financeres per repartir o reduir l’impacte, i el cost d’utilitzar-les s’ha de comparar amb el risc que es vol evitar. El més important és no descobrir el problema quan ja s’ha materialitzat.
El risc de divisa no desapareix per ignorar-lo; es gestiona coneixent-lo.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
