- La Comissió multa Google per abusar de la seva posició dominant en la intermediació d’anuncis de cerca en línia.
- L’abús consistia en clàusules als contractes que impedien als seus rivals col·locar anuncis a les webs de tercers.
- Les empreses amb clàusules d’exclusivitat o de preferència als contractes han de saber quan passen a ser un problema.
El 20 de març del 2019, la Comissió Europea va imposar a Google una multa de 1.490 milions d’euros per haver utilitzat de manera il·legal la seva posició dominant al mercat de la intermediació de publicitat de cerca en línia. Segons la Comissió, la companyia va incloure als contractes amb llocs web de tercers clàusules restrictives que impedien als seus competidors col·locar anuncis de cerca en aquestes pàgines, i ho va fer durant més de deu anys.
És la tercera sanció europea a Google en menys de dos anys, després de les imposades pel servei de comparació de compres, el 2017, i pel sistema operatiu Android, el 2018. La comissària de Competència, Margrethe Vestager, va sostenir que la conducta va privar els consumidors d’opcions, de productes innovadors i de preus justos. L’empresa pot recórrer la decisió davant dels tribunals de la Unió.
Què és un abús de posició dominant
Tenir una posició dominant no és il·legal; allò que és il·legal és abusar-ne. L’article 102 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea prohibeix a una empresa dominant explotar la seva situació d’una manera que perjudiqui competidors o consumidors, per exemple imposant condicions que tanquen el mercat als rivals. La legislació espanyola, a la Llei de defensa de la competència, conté una prohibició equivalent.
En el cas de Google, el retret no és que ofereixi un servei, sinó la manera com el va contractar amb tercers: clàusules que, segons la Comissió, limitaven la capacitat dels rivals per competir pels anuncis d’aquestes webs. Les multes poden arribar fins al 10 % de la facturació mundial anual de l’empresa, i la Comissió pot ordenar a més que cessi la conducta.
Lliçons per als contractes
Els contractes comercials amb exclusivitat, amb objectius de compra, amb clàusules de preferència o amb límits al que l’altra part pot fer amb tercers no són il·legals per si mateixos. El que canvia la seva valoració és el poder de mercat de qui els imposa: el que és habitual entre dues empreses petites pot ser abusiu si ho exigeix una companyia amb posició dominant.
Això afecta en dos sentits. Una empresa amb quota elevada al seu mercat ha de revisar amb cura les seves condicions generals de venda i els acords amb distribuïdors. I una empresa que depèn d’un proveïdor o d’una plataforma dominant ha de saber que les clàusules que li imposen poden ser qüestionables, i que les autoritats de competència existeixen també per protegir els petits.
Què convé revisar
Un bon punt de partida és repassar els contractes amb distribuïdors, agents i proveïdors clau per identificar exclusivitats, objectius o penalitzacions per treballar amb tercers, i comprovar si s’apliquen en un mercat on l’empresa té una quota rellevant. Si és així, convé valorar amb un assessor si aquestes clàusules estan justificades i són proporcionades.
També és útil documentar l’anàlisi: una clàusula pot ser lícita si respon a una finalitat legítima, com protegir una inversió específica, i si no va més enllà del que cal. En cas de dubte, val la pena consultar abans de signar, perquè corregir un contracte un cop l’autoritat ha obert un expedient és molt més car. Si es detecta una clàusula dubtosa, el més senzill sol ser renegociar-la de manera amistosa i documentar la raó comercial que la justifica, abans que un competidor, un client o una autoritat la qüestionin i obliguin a fer-ho en pitjors condicions.
El poder de mercat no és un problema; abusar-ne, sí.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
