- L’acord prohibeix productes de plàstic d’un sol ús com bastonets, coberts, plats i canyetes, que tenen alternatives.
- Fixa un objectiu de recollida selectiva del 90 % de les ampolles de plàstic per al 2029.
- Encara falta l’aprovació formal del Parlament i del Consell, i després la seva incorporació a la legislació de cada país.
El 19 de desembre del 2018 el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van assolir un acord provisional sobre la directiva proposada per la Comissió el maig per reduir l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient, en particular els d’un sol ús. El Parlament havia aprovat la seva posició el 24 d’octubre. Per convertir-se en norma, el text ha de ser aprovat formalment per totes dues institucions.
La directiva persegueix atallar les escombraries que arriben als mars i les platges, on el plàstic representa la major part dels residus. Afecta fabricants, distribuïdors, restauració, comerç i administracions, i pot canviar els hàbits de consum dels ciutadans, des de l’envàs de menjar ràpid fins als articles d’higiene.
Què es prohibeix
L’acord prohibeix els productes de plàstic d’un sol ús per als quals existeixen alternatives més sostenibles i assequibles: bastonets de cotó, coberts, plats, canyetes, agitadors de begudes i palets per a globus. També es prohibeixen els plàstics oxodegradables i els recipients per a menjar i gots de poliestirè expandit.
La lògica és dirigir-se als productes que més apareixen a les platges europees i que tenen substituts disponibles: segons la Comissió, els deu articles de plàstic d’un sol ús més freqüents a les platges, juntament amb els aparells de pesca, suposen al voltant del 70 % de les escombraries marines. Per a altres productes per als quals no hi ha alternatives immediates, es preveuen mesures de reducció del consum, requisits de disseny i d’etiquetatge, i la responsabilitat ampliada del productor, que obliga a sufragar part del cost de la recollida i la neteja.
Ampolles i objectius de recollida
Per a les ampolles de plàstic, l’acord fixa un objectiu de recollida selectiva del 90 % el 2029. Es pretén així augmentar el reciclatge i reduir els residus que acaben al medi natural. Per assolir-lo, els estats membres podran recórrer a sistemes com el dipòsit, devolució i retorn d’envasos.
El disseny també té un paper: la directiva persegueix que els taps quedin units a les ampolles durant l’ús, perquè no es perdin, i estableix que determinats envasos incloguin un percentatge de plàstic reciclat. Són exigències que afectaran el disseny i els costos dels envasadors i dels fabricants de begudes, i que obligaran a adaptar línies de producció, proveïdors i materials. Per al sector turístic i la restauració, la mesura més visible serà el canvi dels articles d’un sol ús que es lliuren al client.
Què convé revisar
Tot i que la norma encara no és definitiva, les empreses poden començar a cartografiar quins productes de plàstic d’un sol ús compren, venen o utilitzen, en restauració, comerç, hotels o esdeveniments. Convé parlar amb els proveïdors sobre alternatives, valorar-ne el cost i la disponibilitat, i revisar els contractes de subministrament, que podrien necessitar clàusules d’adaptació als canvis normatius.
Els fabricants i distribuïdors d’envasos haurien de seguir de prop la transposició, perquè la responsabilitat ampliada del productor pot suposar costos nous i obligacions d’informació. Les pimes poden aprofitar el temps disponible per planificar la transició amb assessorament, sense esperar els terminis límit. A Catalunya, on el turisme i la restauració tenen un gran pes en l’economia, l’adaptació de proveïdors i de productes pot ser especialment rellevant.
El canvi de la normativa arriba de manera gradual, i qui es prepara amb temps evita decisions precipitades i costoses.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
