Macron cedeix i May ajorna la votació

El 10 de desembre del 2018, el president francès Emmanuel Macron va anunciar mesures dirigides als ingressos baixos per respondre a les protestes, i aquell mateix dia la primera ministra britànica Theresa May va ajornar la votació de l’acord del Brexit al Parlament. Dos governs europeus, dues decisions preses el mateix dia per la pressió de situacions polítiques difícils. Cap de les dues resolia el problema de fons, però totes dues modificaven l’escenari de manera immediata.

La coincidència és casual, però la lliçó que deixen és comuna: les decisions polítiques importants poden canviar de ritme, de contingut o de calendari amb rapidesa, i els agents econòmics han de conviure amb aquesta fluïdesa. Per a una empresa amb relacions comercials a França i al Regne Unit, les dues notícies afectaven el seu entorn immediat. Totes dues obligaven a mantenir l’atenció i a revisar els supòsits de planificació. Quan dos països veïns i socis comercials travessen tensions simultànies, l’efecte sobre les cadenes de subministrament i sobre la demanda pot sumar-se.

Dos governs sota pressió

Dos governs europeus actuaven sota una pressió de naturalesa diferent: la del carrer a França i la del Parlament al Regne Unit. Per a les empreses amb clients o proveïdors als dos països, el que comptava era que el calendari de cada decisió podia tornar a moure’s.

Cedir davant d’una protesta o ajornar una votació són maneres diferents de guanyar temps i de reduir la pressió. En el primer cas, s’intenta respondre a una demanda social; en el segon, evitar una derrota parlamentària. En tots dos, la decisió canvia el calendari i les expectatives dels afectats. Observar com reaccionen els governs davant la pressió ajuda a entendre quin marge hi ha perquè les coses canviïn de rumb. Convé tenir present que les concessions solen tenir un cost pressupostari, i que aquest cost acaba reflectint-se, d’una manera o d’una altra, als comptes públics.

Què suposa l’ajornament

Ajornar una votació no resol el fons de l’afer: manté la incertesa sobre com i quan es produirà la sortida del Regne Unit. Per a les empreses amb relacions comercials allà, un calendari que s’allarga també allarga la necessitat de mantenir plans de contingència.

Mantenir plans de contingència té un cost: temps de gestió, inventaris addicionals, reserves de liquiditat i decisions ajornades. Com més es prolonga la incertesa, més pesen aquests costos. Per a una pime, que té menys recursos per absorbir-los, resulta especialment important calcular quant es pot permetre esperar abans d’haver d’adoptar mesures definitives, i on és el punt en què esperar deixa de ser raonable. Fixar aquest punt per endavant, per escrit, evita que la indecisió es prolongui més del necessari.

Mantenir els plans oberts

Quan una decisió política s’ajorna, convé que els plans de l’empresa no quedin en suspens. Revisar contractes, inventaris, terminis i necessitats de tresoreria sota més d’un escenari permet reaccionar amb rapidesa sigui quin sigui el desenllaç, i evita decisions precipitades quan per fi arribi la resolució. La preparació prèvia converteix una espera incòmoda en un avantatge.

Una manera pràctica de fer-ho és fixar dates de revisió. Per exemple, reunir-se cada mes amb l’equip i amb l’assessor per actualitzar la informació, comprovar si hi ha novetats que canviïn les hipòtesis i decidir si cal alguna acció. Aquest ritme evita tant la paràlisi com l’excés de reacció. I deixa constància de per què es van prendre o es van ajornar determinades decisions, cosa útil si més endavant cal explicar-les. Una bona documentació de les decisions és també una manera d’aprendre’n.

La incertesa prolongada es gestiona amb plans flexibles, no amb esperes.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.