Apple val un bilió de dòlars

El 2 d’agost del 2018, Apple es va convertir en la primera empresa nord-americana cotitzada a assolir un valor de mercat d’un bilió de dòlars. La xifra, difícil d’imaginar, va fer la volta al món i es va convertir en símbol del pes que havien adquirit les grans companyies tecnològiques als mercats financers i en la vida quotidiana de milions de persones.

Un titular així té alguna cosa d’espectacle, però també conté informació útil per a qui administra un patrimoni o dirigeix una empresa. Parla de com es distribueix el valor en l’economia, de fins a quin punt uns pocs noms influeixen en els índexs borsaris i de quanta confiança han dipositat els inversors en el futur de determinats negocis. Entendre què significa realment aquesta xifra ajuda a no deixar-se endur per l’emoció del rècord. Una xifra rècord no diu res sobre si una inversió és bona o dolenta per a cada persona; només informa del que uns altres estan disposats a pagar.

Quant val una empresa

El valor de mercat, o capitalització, és el preu d’una acció multiplicat pel nombre d’accions. Reflecteix el que els inversors estan disposats a pagar per l’empresa en un moment donat, no el que va guanyar l’any passat ni el que valdrà demà.

Per això canvia cada dia, i de vegades cada minut. Si els inversors es tornen més optimistes sobre els resultats futurs, el preu puja i amb ell la capitalització; si es mostren més cauts, passa el contrari. No es tracta de diners que l’empresa tingui en una caixa, sinó d’una estimació col·lectiva del seu valor, i aquesta estimació pot canviar amb rapidesa davant d’una notícia, un resultat o un canvi d’ànim general. Per això la capitalització és un termòmetre del moment més que una mesura de solidesa.

Concentració i expectatives

Que una sola companyia assoleixi una xifra així mostra el pes creixent de les grans tecnològiques en els índexs borsaris. També implica que els resultats d’unes poques empreses poden influir molt en l’evolució d’un índex i, amb això, en les carteres que en depenen.

Qui inverteix a través de fons indexats o de productes lligats a un índex pot tenir, sense saber-ho, una part considerable dels seus diners en un grapat d’empreses. Aquesta concentració no és un problema en si mateixa mentre les coses van bé, però implica que un ensopegada en aquests noms tindria un efecte desproporcionat. Conèixer quant pesen a la cartera és un primer pas per decidir si aquest nivell de dependència és el desitjat. Els fullets i els informes periòdics dels fons solen detallar les seves principals posicions, i consultar-los porta pocs minuts.

Una qüestió de diversificació

Per a un inversor, aquestes fites no són una invitació a comprar ni a vendre, sinó un motiu per comprovar què hi ha realment dins de la seva cartera i quant depèn de pocs noms. Una cartera diversificada en sectors, geografies i tipus d’actiu reparteix millor el risc, i un assessor pot ajudar a revisar-ne la composició.

La diversificació no consisteix a acumular molts productes, sinó que els que es tenen no depenguin dels mateixos factors. Dos fons diferents poden estar invertint en les mateixes empreses, i aleshores la diversificació és només aparent. El mateix passa quan diversos productes responen a un mateix factor, com ara un mateix sector, una mateixa moneda o una mateixa regió. Revisar periòdicament la composició, amb l’ajuda d’un assessor independent i amb la mirada posada en els objectius i terminis de la família, evita descobrir massa tard que el risc era més concentrat del que semblava.

Les xifres rècord conviden a mirar la composició de la cartera, no a perseguir el titular.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.