- El Suprem conclou que la plusvàlua només és inconstitucional quan no hi ha guany real, no en tots els casos.
- Qui ven amb pèrdua ho ha de demostrar amb proves, com les escriptures de compra i de venda de l’immoble.
- L’ajuntament pot rebatre la prova, i els casos amb guany continuen tributant amb la fórmula legal.
El 9 de juliol del 2018 el Tribunal Suprem va dictar una sentència (recurs 6226/2017) sobre l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, la plusvàlua municipal. El tribunal interpreta la sentència del Tribunal Constitucional del 2017 i conclou que els articles que regulen la base imposable només són nuls quan sotmeten a tributació situacions en què no hi ha cap increment de valor.
Des del 2017 molts tribunals superiors de justícia sostenien que l’impost havia quedat buit de contingut i que ja no es podia cobrar. La sentència del Suprem tanca aquest debat: el tribut continua vigent, però el contribuent que ha venut sense guanyar diners té dret a no pagar si ho acredita. És la doctrina que aplicaran els tribunals d’ara endavant. La sentència desestima el recurs de cassació d’una entitat bancària contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó.
Què va dir el Constitucional
L’impost grava l’augment de valor que ha tingut un terreny urbà durant els anys en què el seu propietari l’ha tingut, i la llei el calculava amb una fórmula automàtica basada en el valor cadastral i en un coeficient segons els anys de tinença. El problema és que aquesta fórmula donava una quota encara que l’immoble s’hagués venut més barat del que es va comprar. El Constitucional va declarar inconstitucionals aquests preceptes únicament en la mesura que sotmetien a tributació situacions d’inexistència d’increment de valor.
El Suprem conclou que, per tant, els articles de la base imposable pateixen nul·litat parcial i continuen sent aplicables quan sí que hi ha guany. En canvi, el precepte que impedia al contribuent provar que no hi havia increment de valor queda anul·lat del tot, de manera que la prova passa a ser possible en tot cas.
Com es prova la pèrdua
El Suprem explica que el contribuent pot aportar qualsevol mitjà de prova admès en dret, i cita expressament les escriptures d’adquisició i de transmissió del terreny. Si la diferència entre tots dos preus indica que no hi va haver guany, serà l’ajuntament qui haurà de demostrar el contrari, si no hi està d’acord. Els casos pràctics més habituals són els dels qui van comprar abans de la crisi i van vendre després per menys. No n’hi ha prou d’al·legar la pèrdua: cal aportar els documents, i convé fer-ho en el recurs o la reclamació que es presenti contra la liquidació.
Convé tenir en compte que el criteri del Suprem és més restrictiu que el d’alguns tribunals, que defensaven que l’impost no es podia cobrar en cap cas: aquí la prova correspon al contribuent. Tot i així, reconeix una protecció real a qui no ha guanyat res.
Què convé revisar
Qui hagi pagat la plusvàlua en una venda amb pèrdua pot comprovar si encara és a temps de demanar-ne la devolució, perquè la via i els terminis depenen de com es va liquidar l’impost i de si l’acte ja és ferm. Qui estigui a punt de vendre hauria de reunir les escriptures de compra i de venda abans de la liquidació, per poder acreditar la pèrdua si és el cas.
Les empreses immobiliàries i els propietaris amb diversos immobles faran bé de revisar les seves operacions recents, perquè la situació varia d’un immoble a un altre. Cada cas s’hauria de consultar amb un assessor, sobretot si hi ha recursos ja presentats.
La plusvàlua continua existint, però ja no es pot cobrar quan no hi ha hagut guany.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
