La cinquena directiva antiblanqueig arriba a les criptomonedes

El 19 de juny del 2018 es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea la Directiva (UE) 2018/843, l’anomenada cinquena directiva contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, que modifica la quarta. Entrarà en vigor el 9 de juliol del 2018 i els Estats membres l’hauran d’incorporar al seu dret intern abans del 10 de gener del 2020.

La directiva introdueix dos grans canvis. El primer és l’ampliació de l’àmbit d’aplicació a les plataformes de canvi de monedes virtuals i als proveïdors de serveis de custòdia de moneders electrònics. El segon és el reforç de la transparència sobre qui hi ha darrere de les societats i d’altres estructures, mitjançant els registres de titulars reals.

Què canvia per a les criptomonedes

Fins ara, les plataformes que permeten canviar criptomonedes per diners convencionals, o que custodien les claus dels clients, es movien en un terreny poc regulat en matèria de blanqueig. Amb la nova directiva, passen a ser subjectes obligats: han d’identificar els seus clients, comprovar l’origen dels fons quan escaigui, vigilar les operacions i comunicar les sospitoses.

Les unitats d’intel·ligència financera podran, a més, relacionar les adreces de monedes virtuals amb la identitat dels seus titulars. L’objectiu és reduir l’anonimat que dificulta investigar l’ús delictiu. Per als usuaris corrents, el canvi significa que les plataformes els demanaran més dades i documentació en obrir un compte o fer operacions. Aquestes obligacions ja són habituals als bancs i a altres entitats financeres: es tracta d’aplicar a un nou tipus d’operadors uns controls que existeixen des de fa anys al sistema financer tradicional.

Els registres de titulars reals

La segona gran novetat fa referència a la informació sobre qui controla en última instància una societat o un fideïcomís. La directiva exigeix que cada Estat tingui registres centrals de titulars reals, tant de societats com d’altres estructures similars. En el cas de les societats, l’accés serà públic, amb certes salvaguardes de privacitat; en el dels fideïcomisos, per a qui acrediti un interès legítim. La directiva preveu a més una major cooperació entre les unitats d’intel·ligència financera dels diferents Estats membres, de manera que la informació sobre operacions sospitoses circuli amb més facilitat dins de la Unió.

A Espanya, el Registre Mercantil ja incorpora des d’enguany un formulari sobre el titular real juntament amb el dipòsit de comptes, però la directiva exigirà una regulació més completa i accessible. Per a les empreses i els grups familiars, significa que la informació sobre qui les controla serà més visible i s’haurà de mantenir actualitzada. La publicació dels registres planteja qüestions de privacitat, i la directiva intenta equilibrar-ho amb excepcions per a casos de risc, com els menors o les persones en situació de vulnerabilitat.

Què convé revisar

Les empreses haurien de comprovar que la seva informació de titularitat real és correcta i que està documentada: socis directes i indirectes, percentatges i, si s’escau, altres mitjans de control. Quan hi hagi estructures amb diversos nivells, convé preparar un organigrama i conservar la documentació que el recolza.

Els qui operin amb plataformes de criptomonedes han de comptar que aquestes aplicaran controls més estrictes, i tenir preparades les seves dades d’identificació. Aquesta informació és de caràcter general i no és una recomanació sobre criptoactius ni assessorament jurídic; per al seu cas, consulti el seu assessor. Si l’empresa utilitza plataformes de criptomonedes per cobrar o pagar a clients o proveïdors, és aconsellable conservar la traçabilitat de les operacions i les dades de la contrapart, perquè poden ser sol·licitades pel banc o per la plataforma.

Més transparència en les estructures i en els pagaments exigeix tenir les dades en ordre.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.