- El 29 de maig la prima de risc italiana es va disparar davant la formació d’un Govern populista i els dubtes sobre el seu compromís amb l’euro.
- La tensió va encomanar el deute espanyol durant uns dies.
- Convé tenir el finançament ordenat i els venciments esglaonats, sense dependre d’una renovació en un moment concret.
El 29 de maig del 2018, la prima de risc italiana es va disparar davant la formació d’un Govern populista i els dubtes sobre el seu compromís amb l’euro. La tensió va encomanar el deute espanyol durant uns dies. Va ser un episodi breu, però suficient per recordar que l’estabilitat de la moneda comuna depèn en part de la confiança que inspira cadascun dels seus membres. Una moneda compartida exigeix, per definició, una certa disciplina compartida.
A primera vista, un moviment als mercats de deute italians sembla aliè a un empresari català o a una família que paga la seva hipoteca. Tanmateix, la zona euro funciona com un conjunt: el que passa en una de les seves grans economies afecta el cost del diner, la percepció de risc i les decisions dels inversors a tota la regió. Entendre el mecanisme ajuda a llegir millor les notícies. I permet distingir el soroll d’un dia dels canvis que realment exigeixen reaccionar.
Què és la prima de risc
La prima de risc és la diferència entre el que paga un país per endeutar-se i el que paga el país de referència, normalment Alemanya. Quan puja, vol dir que els inversors exigeixen més rendibilitat per prestar a aquest país, és a dir, perceben més risc.
Se sol mesurar en punts bàsics i es compara dia a dia. Un augment brusc indica un canvi d’humor als mercats: els inversors dubten que el país compleixi els seus compromisos o que les regles del joc es mantinguin. Per això la prima reacciona amb rapidesa a les notícies polítiques, a les dades de dèficit o a les declaracions dels dirigents que parlen de canviar el marc de la moneda comuna. N’hi ha prou que s’obri el dubte perquè els inversors demanin més rendibilitat.
Un contagi passatger
La desconfiança cap a Itàlia va esquitxar Espanya, perquè els inversors tendeixen a agrupar economies amb característiques semblants. Va ser un episodi breu, però va recordar que el deute de la zona euro continua sent sensible als dubtes polítics de qualsevol dels seus membres.
El contagi funciona per analogia: si un país amb problemes de deute i de governabilitat inquieta, els inversors es pregunten quins altres països es podrien trobar en situacions similars i apliquen una cautela general. No sempre està justificat, i per això els episodis solen ser passatgers quan la situació del segon país és sòlida. Però mentre dura, l’efecte sobre els costos de finançament pot ser real. I es transmet, amb retard, a les condicions que ofereixen els bancs a empreses i famílies.
Per què importa a les empreses
El cost del deute públic influeix en el del finançament privat. Per a empresaris i famílies amb préstecs a tipus variable o amb necessitat de refinançar, aquests episodis són un recordatori que convé tenir el finançament ordenat i els venciments esglaonats, i no dependre d’una renovació en un moment concret. Una empresa sòlida es pot veure afectada per factors aliens, i convé estar-hi preparada.
Una manera pràctica de reduir l’exposició és repartir les fonts de finançament entre més d’una entitat, evitar que diversos préstecs importants venci alhora i mantenir una reserva de liquiditat per atendre imprevistos. Anticipar-se a una renovació, en lloc de fer-ho quan el termini s’acaba, dóna més marge per negociar i menys probabilitat d’acceptar condicions desfavorables per manca d’alternatives. És preferible negociar des de la tranquil·litat que des de la urgència.
L’estabilitat financera es construeix abans de les turbulències, no durant elles.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
