Els primers aranzels de Trump

El 22 de gener del 2018, els Estats Units van imposar aranzels a les rentadores i als panells solars importats. Dos productes concrets i acotats, però amb un significat més gran: era el primer pas d’una guerra comercial que s’intensificaria al llarg d’aquell mateix any i que acabaria afectant molts altres sectors i països. Rentadores i panells solars eren, per la seva mida, només un primer capítol, i les empreses amb cadenes de subministrament internacionals van fer bé de llegir-lo com a tal.

La decisió va importar menys pel seu volum que pel que anunciava. La major economia del món començava a fer servir els aranzels com a eina de política comercial. Per a qualsevol empresa que compri o vengui més enllà de les seves fronteres, el missatge era clar: les regles del comerç internacional podien canviar amb rapidesa. Aquesta percepció de fragilitat és en si mateixa un canvi rellevant: qui planifica a diversos anys necessita saber amb quines regles comptarà, i un aranzel nou introdueix dubtes sobre totes les altres.

Què és un aranzel

Un aranzel és un impost que es paga en importar un producte. Encareix la mercaderia estrangera davant de la local i, així, protegeix els productors nacionals a costa del comprador. El seu efecte no es limita al producte gravat: altera preus, cadenes de subministrament i expectatives.

Formalment el paga l’importador, però el més habitual és que part del cost acabi traslladant-se al client final o retallant el marge d’alguna empresa de la cadena. A més, el país afectat pot respondre amb mesures pròpies, de manera que un aranzel aïllat tendeix a convertir-se en una successió de decisions creuades. Per això convé entendre el mecanisme abans que arribi a la pròpia empresa. Entendre qui paga i qui se’n beneficia en cada cas ajuda a anticipar les reaccions de proveïdors, clients i competidors.

Més un senyal que una mesura

Aquestes dues categories eren, en si mateixes, un camp acotat, però la decisió indicava un canvi d’orientació en la política comercial de la major economia del món. Les empreses que compren o venen fora de les seves fronteres havien d’assumir que les regles del joc es podien endurir amb rapidesa.

Els senyals d’aquest tipus tenen un efecte propi sobre les decisions: qui projecta una inversió, signa un contracte llarg o tria un proveïdor estranger ho fa amb menys seguretat. No cal que la mesura l’afecti avui; n’hi ha prou que pugui afectar-lo demà. Aquesta incertesa és un cost, encara que no aparegui a cap factura, i justifica estar atent a com evoluciona el clima comercial. Seguir les notícies del sector, i no només les generals, permet detectar a temps quins productes són al punt de mira.

Preparar la cadena de subministrament

Per a un empresari, la pregunta pràctica és quant del seu cost depèn de components importats, de quins països procedeixen i quines clàusules de revisió de preus contenen els seus contractes. Identificar proveïdors alternatius i revisar els terminis de lliurament redueix l’impacte d’un canvi sobtat. Tenir ja contactes amb dos o tres proveïdors alternatius, encara que encara no se’ls compri, escurça molt el temps de reacció quan les condicions canvien.

També és útil parlar amb els clients abans que el problema aparegui: acordar com es repartirien els sobrecostos, amb quin preavís es modificarien els preus i què passa si canvien les condicions de lliurament. Un contracte que contempla aquests supòsits evita discussions en el pitjor moment. I un assessor en comerç exterior pot ajudar a valorar si l’empresa està més exposada del que sembla. Fer aquest exercici un cop l’any, amb dades de compres per país d’origen, és una inversió de temps modesta per a una informació molt valuosa.

Les mesures comercials s’anuncien ràpid; adaptar una cadena de subministrament porta temps, i per això convé començar abans.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.