Barcelona perd l’Agència Europea del Medicament

El 20 de novembre de 2017 la UE va triar Amsterdam com a nova seu de l’Agència Europea del Medicament, que havia de sortir de Londres pel Brexit. Barcelona, que partia com a favorita, va quedar fora a la primera votació. La decisió va posar fi a una llarga competició entre ciutats europees, que havien presentat les seves candidatures amb el suport dels seus governs i amb grans expectatives sobre el que l’agència els podia aportar. Cada candidatura va combinar arguments tècnics, d’infraestructures i de qualitat de vida, en una competència seguida amb atenció pel món empresarial.

Per a Barcelona, el resultat va ser una decepció, i no només per raons de prestigi. Una agència d’aquestes característiques suposa un pol d’atracció per a professionals qualificats, empreses del sector i activitat associada. Més enllà del desenllaç, la candidatura va servir per visibilitzar els actius de la ciutat, i el resultat convida a reflexionar sobre quins factors decideixen aquest tipus de competicions internacionals. És una pregunta útil per a qualsevol ciutat que aspiri a atreure projectes de rellevància global.

Què hi havia en joc

Acollir una agència europea atrau ocupació qualificada, visitants, congressos i activitat de serveis associats, a més de prestigi internacional. Per això diverses ciutats europees van competir per una seu que el Brexit obligava a traslladar. Al voltant d’una institució així es crea un petit ecosistema: advocats, consultores, empreses de formació, serveis d’hostaleria i proveïdors de tota mena que es beneficien de la seva presència.

Una agència d’àmbit sanitari, a més, manté relació amb la indústria farmacèutica, els centres de recerca i els hospitals, cosa que reforça l’atractiu de la ciutat per a empreses del sector. No és un efecte que es mesuri d’un dia per l’altre, sinó una influència sostinguda que s’acumula amb els anys. Per això les ciutats candidates van prendre la competició amb tanta seriositat i van mobilitzar recursos considerables. La magnitud de l’esforç dóna una idea del que està en joc.

Per què importa el resultat

Més enllà d’aquest cas, l’episodi va mostrar que l’atracció d’institucions i empreses depèn de molts factors, entre ells l’estabilitat política i la percepció de seguretat jurídica. En un context d’incertesa a Catalunya, la competència entre ciutats no es juga només en infraestructures o costos. Els qui prenen decisions de localització valoren la previsibilitat tant com els serveis.

No convé atribuir el resultat a una única causa, perquè en una votació entre Estats intervenen consideracions diverses, d’equilibri territorial, de negociació i d’oportunitat. Però sí que és raonable concloure que la imatge d’un entorn estable i previsible és un element rellevant en qualsevol competició d’aquest tipus. És una lliçó que val per a ciutats, regions i també per a empreses que competeixen per talent i inversió. La reputació es construeix a poc a poc i es perd de pressa.

Una lliçó per a la ciutat

Per als negocis barcelonins, la lliçó és que la reputació de l’entorn és un actiu col·lectiu. Mantenir i reforçar el que fa atractiva la ciutat, com el talent, la connectivitat o la qualitat de vida, continua sent la millor manera de competir per projectes d’abast internacional. Cada empresa contribueix, amb la seva manera de treballar, a la imatge de conjunt del lloc on és.

A la pràctica, això vol dir cuidar la relació amb els professionals i universitats locals, apostar per la formació, col·laborar amb altres empreses i treballar amb les administracions per millorar els serveis. També vol dir no donar per suposat que el que avui atrau continuarà fent-ho demà. Les ciutats que millor competeixen són les que es mantenen en moviment i no s’acomoden als seus avantatges del passat.

Les ciutats competeixen per talent i confiança tant com per infraestructures.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.