Més fàcil canviar la seu social d’una empresa

El Consell de Ministres va aprovar el 6 d’octubre del 2017 el Reial decret llei 15/2017, de mesures urgents en matèria de mobilitat d’operadors econòmics dins del territori nacional, publicat al BOE l’endemà i aprovat en plena tensió política a Catalunya. El 19 d’octubre el Congrés dels Diputats el va convalidar. La norma aclareix qui és competent per decidir el canvi de domicili social d’una societat dins d’Espanya.

En concret, pretén donar plena efectivitat a l’article 285 de la Llei de societats de capital: tret que els estatuts diguin expressament que l’òrgan d’administració no té aquesta competència, serà el consell o els administradors qui podran aprovar el trasllat del domicili a qualsevol punt del territori nacional, sense passar per la junta general. El Govern ho justifica per la llibertat d’empresa i la llibertat d’establiment, i per les dificultats d’amplis sectors empresarials per desenvolupar l’activitat amb normalitat en una part del territori.

La regla de la Llei de societats de capital

Com a regla general, qualsevol modificació dels estatuts correspon a la junta general, i el domicili social figura als estatuts. Però la llei del 2010 va establir que, tret de disposició contrària d’aquests, l’òrgan d’administració és competent per canviar el domicili dins del mateix terme municipal, i una reforma de maig del 2015 va ampliar aquesta competència a tot el territori nacional.

El decret llei no crea una competència nova: aclareix que la «disposició contrària» només existeix quan els estatuts disposin expressament que l’òrgan d’administració no és competent. És a dir, l’exclusió ha de ser explícita i no es pot deduir d’altres clàusules ni de la pràctica de la societat, cosa que dona seguretat als qui decideixin traslladar la seu.

Estatuts anteriors i règim transitori

Una disposició transitòria es refereix a les societats els estatuts de les quals es van aprovar abans de la reforma. En aquest cas s’entendrà que hi ha «disposició contrària» només quan, amb posterioritat a l’entrada en vigor del decret llei, s’hagi aprovat una modificació estatutària que declari expressament que l’òrgan d’administració no té la competència. Dit d’una altra manera, les clàusules anteriors no es consideren per si soles una excepció: cal una modificació expressa posterior.

Aquesta regla importa especialment a les societats amb socis minoritaris o amb pactes parasocials, perquè desplaça la decisió de la junta, on tots els socis voten segons la seva participació, cap a l’òrgan d’administració. Qui ho vulgui evitar ha de recollir l’excepció de manera expressa als estatuts, i l’aprovació exigirà la majoria necessària per modificar-los. Convé valorar el cost d’aquesta discussió interna abans que sorgeixi una necessitat concreta.

Què convé revisar

Qualsevol societat hauria de saber què diuen els seus estatuts sobre el domicili i qui el pot canviar. En una empresa familiar, val la pena parlar-ne al consell de família o al protocol: on és el domicili pot influir en la competència de registres i jutjats, en la tributació local i en la identitat de l’empresa, i en com la perceben els socis, els clients i els treballadors.

Un canvi de domicili té efectes pràctics: inscriure el trasllat al Registre Mercantil, actualitzar contractes, llicències, comptes bancaris, el cens tributari i les comunicacions amb la Seguretat Social, a més d’informar clients i proveïdors. Convé planificar-lo amb l’assessor mercantil i fiscal i distingir entre el domicili social i el lloc on es desenvolupa l’activitat, perquè no sempre coincideixen i poden tenir conseqüències diferents.

Canviar de seu és una decisió de govern de l’empresa: convé que els estatuts diguin amb claredat qui decideix.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.