- La Comissió va decidir el 4 d’octubre que un acord fiscal previ va donar a Amazon un avantatge selectiu a Luxemburg.
- Luxemburg ha de recuperar uns 250 milions d’euros d’impostos que el grup no va pagar.
- El cas confirma que els acords amb les autoritats tributàries es poden examinar com a ajuda d’Estat.
El 4 d’octubre del 2017 la Comissió Europea va comunicar que Luxemburg va concedir a Amazon un avantatge fiscal il·legal, en forma d’acord fiscal previ, i va ordenar recuperar uns 250 milions d’euros. Segons la Comissió, aquest acord, que datava del 2003, va permetre al grup tributar molt menys del que correspondria a una empresa en condicions normals de mercat. La decisió es pot recórrer davant la justícia europea. Amazon és un grup amb presència a molts països europeus, i la decisió es refereix a com tributaven els seus beneficis a Europa, no a la seva activitat comercial.
L’afer forma part d’una sèrie d’investigacions de Brussel·les sobre els acords fiscals de diversos Estats membres amb grans grups multinacionals. La seva importància va més enllà d’una empresa concreta: fixa criteris sobre fins on pot arribar un Estat quan pacta per endavant com s’aplicaran els seus impostos i sobre quan aquest pacte esdevé un tracte de favor.
Què és un acord fiscal previ
Un acord fiscal previ, o tax ruling, és una comunicació per la qual una administració tributària confirma a un contribuent com aplicarà les regles fiscals a una operació concreta. És una pràctica legítima i habitual, perquè dona seguretat jurídica a les empreses abans de fer inversions o reorganitzacions, i la majoria d’aquests acords no plantegen problemes. A Espanya, la figura equivalent són les consultes tributàries vinculants a la Direcció General de Tributs, la resposta de la qual obliga l’Administració en els termes de la mateixa consulta.
El problema, segons la Comissió, apareix quan l’acord concedeix a una empresa un tracte més favorable que a unes altres en situació comparable. En aquest cas es pot considerar una ajuda d’Estat selectiva, prohibida pels tractats europeus tret d’excepcions, i l’Estat l’ha de recuperar, és a dir, reclamar els impostos que es van deixar de pagar. Des del 2017, a més, els Estats de la Unió intercanvien automàticament entre ells informació sobre aquests acords, cosa que n’augmenta la transparència.
Preus de transferència
El fons de l’afer és el repartiment de beneficis entre societats d’un mateix grup. Quan una filial paga a una altra per l’ús d’una marca, una tecnologia o una llicència, el preu fixat, anomenat preu de transferència, determina en quin país es declara el benefici. Les regles internacionals exigeixen que aquest preu sigui el que pactarien parts independents, l’anomenat principi de plena competència.
La Comissió va considerar que, en el cas d’Amazon, l’acord permetia traslladar una part molt important dels beneficis del grup a Europa mitjançant pagaments deduïbles d’una filial operativa a una altra societat del grup que, per la seva forma jurídica, no estava subjecta a impostos. Segons Brussel·les, aquests pagaments no responien a una valoració de mercat. La diferència entre el que es va pagar i el que hauria resultat d’aplicar les regles generals és el que Brussel·les ordena ara reclamar.
Què convé revisar
Aquesta decisió forma part d’una revisió més àmplia de les pràctiques fiscals de grans grups a la Unió. Per a qualsevol empresa amb filials en diversos països, convé mantenir al dia la documentació de preus de transferència, justificar amb anàlisi econòmica els preus entre empreses del grup i conèixer quins acords fiscals previs s’han obtingut i en quines condicions. Les inspeccions d’operacions vinculades són una prioritat creixent de les administracions tributàries, també de l’espanyola.
Per a les famílies propietàries de grups empresarials, la lliçó és la substància: les estructures han de tenir raons econòmiques reals, no només fiscals, i comptar amb documentació que ho demostri. Els estalvis basats exclusivament en el disseny poden ser qüestionats per l’autoritat, nacional o europea, i el cost de revertir-los sol ser alt. Consulteu amb el vostre assessor abans de reorganitzar una estructura.
La planificació fiscal legítima descansa en la substància econòmica i en la transparència, no en el disseny per si sol.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
