L’Estat recorre un impost català

El Consell de Ministres del 28 de juliol del 2017 va acordar sol·licitar al president del Govern que interposi recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei catalana 6/2017, de 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques. La impugnació invoca l’article 161.2 de la Constitució, de manera que, un cop admès el recurs, els preceptes impugnats quedarien suspesos mentre el Tribunal Constitucional es pronuncia.

El Govern central sosté que el tribut coincideix en els seus elements essencials amb l’Impost sobre el Patrimoni estatal i que vulnera així els límits de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), que impedeix a les comunitats crear tributs sobre fets imposables ja gravats per l’Estat. Considera a més que el fet imposable sobre immobles coincideix amb l’IBI i el relatiu a vehicles de 200 o més cavalls amb l’impost de circulació, ambdós tributs locals.

El conflicte competencial

Les comunitats autònomes poden crear els seus propis impostos, però amb límits: segons la LOFCA, no poden recaure sobre fets imposables que ja graven l’Estat o els ajuntaments. Aquest tipus de conflictes és freqüent en matèria de tributs autonòmics, i la jurisprudència constitucional n’ha avalat alguns i n’ha anul·lat d’altres segons el disseny concret de cada impost. Per això no hi ha una resposta anticipada.

Mentre el Tribunal decideix, la invocació de l’article 161.2 suspèn de manera automàtica els preceptes impugnats, i el Tribunal ha de ratificar o aixecar aquesta suspensió en un termini no superior a cinc mesos. Per al contribuent, la situació és d’incertesa normativa: la llei existeix, però l’aplicació queda en l’aire fins que s’aclareixi.

Què grava la norma

Segons la nota del Consell de Ministres, l’impost català s’aplica a actius no productius de persones jurídiques, amb fets imposables que inclouen béns immobles i vehicles a motor de potència igual o superior a 200 cavalls. A més, fa tributar, a títol de persones físiques, els membres d’entitats sense personalitat jurídica que constitueixen un patrimoni separat, pels actius no productius d’aquestes entitats.

A la pràctica, un tribut així podria afectar societats patrimonials o familiars que mantenen immobles o béns de luxe sense desenvolupar-hi una activitat econòmica. Qui tingui aquest tipus d’estructures hauria d’analitzar si entra en l’àmbit de l’impost, com defineix la llei un actiu no productiu i quines excepcions s’apliquen, sense donar per segura cap interpretació fins que es resolgui el recurs. Per a les famílies propietàries de societats d’aquest tipus, la qüestió se suma a altres, com ara la tributació de l’herència o l’Impost sobre el Patrimoni, i convé veure-la en conjunt.

Què convé revisar

Les societats amb immobles o vehicles a Catalunya, en especial les patrimonials i familiars, poden identificar amb el seu assessor quins actius encaixarien en la definició i quin és el seu valor. També convé comprovar si compten amb la documentació que acredita l’afectació dels béns a una activitat econòmica, perquè la distinció entre actiu productiu i no productiu sol dependre de proves. Convé a més tenir a mà la titularitat i la valoració de cada bé, inclosos els vehicles de 200 o més cavalls, perquè aquestes dades determinarien si la societat entra en l’àmbit d’aplicació.

És prudent seguir l’evolució del recurs, perquè una suspensió o una anul·lació canviarien l’escenari, i recordar que una norma suspesa no equival a una norma anul·lada. I si es planteja reorganitzar una estructura, convé fer-ho per raons econòmiques sòlides i no només per aquest impost, ja que les operacions fetes únicament per estalviar un tribut poden ser qüestionades.

Fins que el Constitucional es pronunciï, la prudència passa per conèixer la norma i documentar bé els actius.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.