- És un reforç extraordinari de personal per als organismes que controlen impostos, cotitzacions i prestacions.
- L’Agència Tributària és la gran beneficiària i rep la meitat de les places noves, repartides en dos anys.
- Per a empreses i famílies, el missatge és un volum més gran de comprovacions a mitjà termini i la utilitat de tenir la documentació en ordre.
El 7 de juliol del 2017 el Consell de Ministres va aprovar, mitjançant el Reial decret llei 13/2017, una oferta d’ocupació pública extraordinària i addicional de 4.282 places. La finalitat és reforçar la lluita contra el frau fiscal, laboral i de la Seguretat Social, el control de la despesa pública i la prestació d’alguns serveis als ciutadans. La norma es va publicar al BOE l’endemà i es va aprovar juntament amb l’oferta d’ocupació pública ordinària del 2017, de prop de 16.000 places.
L’Agència Estatal d’Administració Tributària rep 2.150 places, a parts iguals entre el 2017 i el 2018. Hi segueixen 564 per a la Seguretat Social, 505 per a examinadors de trànsit, 415 per al Servei Públic d’Ocupació Estatal i el Fogasa, 320 per a la Inspecció de Treball, 178 per a interventors i tècnics auditors i 150 per a les oficines del DNI i el passaport. Amb les places ja aprovades al març, el Govern va xifrar l’oferta total del 2017 en més de 28.200, la més gran des del 2008.
Un reforç de capacitat
Durant els anys de la crisi, les ofertes d’ocupació pública van estar limitades per una taxa de reposició baixa, de manera que molts cossos tècnics van anar perdent efectius sense cobrir les vacants de les jubilacions. Aquest decret llei, juntament amb l’oferta ordinària, vol recuperar capacitat en els organismes que investiguen, liquiden i recapten. Convé recordar que les places es cobreixen mitjançant processos selectius que duren mesos: els nous funcionaris no seran operatius immediatament.
Per als contribuents l’efecte no és instantani, però sí previsible: més personal per creuar dades, comprovar declaracions i actuar en inspecció. L’Agència ja disposa de moltes dades en format electrònic, i més capacitat d’anàlisi sol traduir-se en més requeriments i comprovacions, també a autònoms i petites empreses.
Frau fiscal i laboral alhora
La norma no se circumscriu a l’Agència Tributària. Amplia també la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social i els equips del Servei Públic d’Ocupació i del Fogasa. Això indica que el control es planteja de manera coordinada: el que no quadra en una declaració d’impostos es pot contrastar amb les cotitzacions, els contractes i les prestacions de la mateixa empresa.
A la pràctica, les empreses amb plantilles nombroses, amb subcontractació o amb pagaments en efectiu, i les persones amb activitat en diversos països o amb rendes poc transparents, són les que més hi guanyen repassant la seva situació. Una nòmina mal enquadrada, una relació laboral dubtosa o un ingrés sense declarar poden donar lloc alhora a una comprovació fiscal i a una altra de laboral.
Què convé revisar
Una revisió periòdica de la documentació evita sorpreses: contractes i factures que donin suport a cada despesa deduïble, llibres i registres al dia, justificants de cotitzacions i nòmines, i coherència entre el que es declara a Hisenda i el que es comunica a la Seguretat Social. Les empreses familiars i els professionals que barregen despeses personals i de l’activitat són un cas freqüent de discrepàncies. També convé conservar aquesta documentació mentre no hagi prescrit el dret de l’Administració a comprovar, que en matèria tributària és, amb caràcter general, de quatre anys.
Si rebeu un requeriment, convé respondre’l dins de termini i amb el suport del vostre assessor, perquè la resposta forma part de l’expedient. I si detecteu pel vostre compte un error o una omissió, regularitzar-lo voluntàriament sol costar menys que esperar que ho faci l’Administració. Cada cas depèn de les circumstàncies i no hi ha una regla general.
Més mitjans de control fan més valuós l’hàbit de tenir els papers en ordre tot l’any.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
