Acord comercial entre la UE i el Japó

El 6 de juliol de 2017 la Unió Europea i el Japó van assolir un acord polític per a un gran tractat de lliure comerç, en plena onada proteccionista als Estats Units. La notícia arribava després de mesos de negociació i es va presentar com un senyal que dues grans economies volien continuar obrint els seus mercats en un moment en què unes altres decidien el contrari. Per a la UE, era també una manera de reforçar la seva posició en una regió d’enorme pes econòmic.

Per al món empresarial, l’acord tenia una doble lectura. D’una banda, era una bona notícia per als exportadors europeus que miren cap a Àsia, perquè obria la perspectiva de menys aranzels i traves administratives. De l’altra, recordava que el text definitiu i la seva ratificació quedaven encara per davant, i que el calendari real per notar-ne els efectes en l’activitat diària seria llarg. Entre l’anunci i l’aplicació pot passar un temps considerable, i no tots els capítols s’apliquen alhora.

Què és un acord polític

Un acord polític és un compromís sobre els grans principis d’un tractat, que s’ha de completar després amb el text jurídic definitiu i ser ratificat per les parts. No equival a la seva entrada en vigor, però marca la direcció i redueix la incertesa. És un pas intermedi entre la negociació i l’aplicació, i en ell es fixen els equilibris principals entre les parts.

Després d’aquest pas queda una feina tècnica considerable: redactar els capítols amb precisió jurídica, traduir-los i sotmetre’ls als procediments d’aprovació de cadascuna de les parts. Fins que conclou aquest procés, les regles actuals continuen vigents, i les empreses no haurien d’ajustar contractes ni preus donant per fet un aranzel o un tràmit que encara no existeix. Prudència i flexibilitat contractual són la millor combinació mentre el text no estigui tancat.

Un missatge en un context concret

En un moment en què els Estats Units es retiraven d’acords comercials, la UE i el Japó van apostar pel contrari: obrir mercats. Per als exportadors europeus, un tractat d’aquest tipus pot suposar menys aranzels i traves administratives, encara que els efectes pràctics triguen a materialitzar-se. El senyal polític és rellevant perquè indica quins marcs de cooperació s’estan construint i entre qui.

Els acords de lliure comerç no beneficien per igual tots els sectors. Alguns guanyen noves oportunitats d’exportació; uns altres afronten més competència de productes importats. Per això solen incloure terminis d’adaptació i salvaguardes. Entendre a quin costat d’aquesta balança es troba el negoci, i amb quin horitzó, és el primer pas per decidir si l’acord representa una oportunitat, una amenaça o ambdues coses. Aquesta avaluació inicial s’hauria de fer amb dades de la pròpia empresa i no amb impressions generals.

Oportunitats a mitjà termini

Les empreses que venguin o puguin vendre a Àsia haurien de seguir l’avenç del tractat i estudiar quins sectors es beneficien. Convé preparar-se amb antelació en aspectes com certificacions, logística, protecció de la propietat intel·lectual i contractes amb socis locals. Entrar en un mercat llunyà requereix conèixer les seves normes tècniques, els seus hàbits de compra i la seva manera de fer negocis, cosa que no s’improvisa.

Un primer pas raonable és identificar quins productes o serveis de l’empresa tenen millor encaix i quines barreres impedeixen avui la seva venda: aranzels, requisits tècnics o manca de contactes. Consultar amb assessors de comerç exterior, cambres de comerç i experts jurídics permet avaluar costos i terminis amb realisme. Els tractats obren portes, però qui les creua és l’empresa que s’ha preparat per fer-ho.

Els acords comercials són oportunitats només per a qui es prepara per aprofitar-los.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.