Intel va anunciar el 22 d’agost de 2025 que el Govern nord-americà prendrà el 9,9 % del seu capital a canvi de 8.900 milions de dòlars en ajuts. Un gir poc habitual en la política industrial dels Estats Units.
Intel i l’Administració de Donald Trump van anunciar el 22 d’agost de 2025 un acord pel qual el Govern dels Estats Units es converteix en el principal accionista del fabricant de xips. L’Estat rebrà 433,3 milions d’accions ordinàries a 20,47 dòlars cadascuna, al voltant del 9,9 % del capital, uns quatre dòlars per sota de la cotització d’aquell dia.
Què se sap
La compra es paga amb 8.900 milions de dòlars: 5.700 milions dels ajuts de la llei de xips (CHIPS Act) concedits a Intel durant la presidència de Joe Biden i que encara no s’havien desemborsat, i 3.200 milions d’un programa de fabricació segura per a defensa. A canvi dels ajuts, l’Estat obté accions en lloc de condicions d’inversió.
La participació és passiva: el Govern no tindrà lloc al consell d’administració i es compromet a votar amb la direcció, llevat d’excepcions. A més, rep una opció per comprar un altre 5 % a 20 dòlars per acció si Intel deixa de controlar el seu negoci de fabricació per a tercers.
Per què importa
És una intervenció poc habitual als Estats Units, on l’Estat rarament és accionista de grans empreses fora dels rescats. Va arribar setmanes després que Trump demanés la dimissió del conseller delegat d’Intel, Lip-Bu Tan, i la Casa Blanca va deixar clar que podria repetir la fórmula en altres sectors estratègics. Ja havia entrat al juliol a MP Materials, el gran productor nord-americà de terres rares, i els mesos següents va prendre participacions en altres empreses de minerals crítics.
Intel, pionera dels microprocessadors, havia perdut terreny davant de TSMC, Nvidia i AMD, i el seu negoci de fabricació per a tercers acumulava fortes pèrdues. L’acord li dona capital, però també un accionista amb objectius polítics.
Què convé tenir en compte
Per a l’inversor, l’entrada de l’Estat pot donar estabilitat a una empresa estratègica, però també introdueix riscos nous: decisions que responguin a objectius industrials o polítics més que a la rendibilitat, i la possibilitat que altres governs responguin amb mesures semblants. Consulti amb el seu assessor com pot afectar la seva cartera.
Quan l’Estat entra al capital, l’accionista ja no és només un inversor.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
