Trump va començar a enviar cartes als seus socis amb els aranzels que aplicaria des de l’agost i va anunciar un 50 % al coure. Per què convé diversificar proveïdors.
El 7 de juliol del 2025, Donald Trump va començar a enviar cartes als seus socis comercials per informar-los dels aranzels que els Estats Units aplicarien des de l’agost. El 8 de juliol va anunciar, a més, un aranzel del 50 % al coure. Eren dues decisions diferents, però que apuntaven en la mateixa direcció: més mesures unilaterals, amb terminis curts i amb menys espai per a la negociació prèvia.
Per a les empreses que comercien amb els Estats Units o que depenen de matèries primeres, el missatge era clar: la planificació s’hauria de fer amb informació incompleta i amb un calendari que altres marcaven. Això fa més valuoses la flexibilitat i la diversificació, i més arriscat dependre d’un únic proveïdor, d’un únic client o d’un únic mercat. No es tracta de pessimisme, sinó d’una manera ordenada de gestionar el risc quan l’entorn canvia amb freqüència.
Cartes país per país
En lloc de negociar un acord per a cada cas, Trump va optar per enviar cartes als seus socis comercials informant-los dels aranzels que aplicaria des de l’agost. Un mètode unilateral i ràpid, que deixava poc marge per a la negociació prèvia i molta incertesa sobre el resultat final.
Aquest sistema té l’avantatge de la claredat: cada país coneix el tipus que se li aplicarà i la data a partir de la qual s’aplicarà. Però deixa pendents preguntes importants, com si hi haurà excepcions, si els tipus són definitius o negociables i com respondran els destinataris. Fins que aquests dubtes s’aclareixen, la planificació s’ha de fer amb escenaris i amb cert marge. Una carta és un senyal clar d’intencions, però convé esperar a veure el text definitiu i la seva data d’aplicació abans de donar res per tancat.
El coure i les matèries primeres
L’8 de juliol es va anunciar un aranzel del 50 % al coure. El coure és essencial per a l’electrificació i els centres de dades: és present en cables, xarxes elèctriques i equips electrònics, de manera que un canvi en el seu cost repercuteix en molts sectors alhora.
Quan una matèria primera es grava d’aquesta manera, els efectes es transmeten en cadena: encareix els equips que la incorporen, afecta projectes d’infraestructures i pot alterar els fluxos de comerç del metall entre països. Les empreses que compren coure, directament o en forma de components, poden revisar des d’ara els seus costos i els seus contractes de subministrament per anticipar-se. També és raonable preguntar als proveïdors com preveuen gestionar el canvi, perquè la seva resposta indica quant d’ell acabarà en el preu final.
Diversificar proveïdors
Les matèries primeres esdevenien armes comercials: diversificar proveïdors era tan important com negociar preu. Per a empreses amb una dependència forta d’un material o d’un origen, convé identificar alternatives, revisar contractes de subministrament i valorar quant del cost es pot traslladar al client. Convé fer-ho producte per producte, perquè la capacitat de repercutir el cost varia molt.
Un bon exercici és fer una llista dels cinc insums o proveïdors sense els quals el negoci no funcionaria i preguntar-se, per a cadascun, quina alternativa existeix, quant trigaria a activar-se i quant costaria. No es tracta de canviar de proveïdor sense motiu, sinó de saber quin marge de maniobra hi ha si una decisió aliena altera de cop les condicions. Aquest exercici, fet amb calma, resulta molt més barat que improvisar-lo quan la pressió ja ha arribat.
Qui depèn d’un sol proveïdor o d’un sol mercat, depèn d’una decisió aliena.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
