Israel va atacar instal·lacions nuclears i militars iranianes; el petroli va pujar i l’or es va acostar a màxims. Què convé revisar davant una sacsejada geopolítica.
El 13 de juny del 2025, Israel va llançar atacs contra instal·lacions nuclears i militars iranianes. Es tracta d’un conflicte amb conseqüències humanes greus, que se segueix amb preocupació a la regió i fora, i en el qual el primer és la seguretat de les persones. Des del punt de vista econòmic, l’atac va elevar de cop el risc d’una guerra regional i va posar a prova la calma dels mercats. Qualsevol anàlisi econòmica s’ha de fer sense perdre de vista que, darrere de la tensió als mercats, hi ha un conflicte que afecta moltes persones.
El petroli va pujar amb força i l’or es va acostar a màxims, dues reaccions típiques dels mercats davant el temor d’una escalada. Aquestes reaccions no prediuen el que passarà, però mostren com els inversors valoren el risc i quins actius es consideren refugi quan creix la incertesa. Per a empreses i famílies, la pregunta útil és quina part de la seva activitat depèn, directament o indirectament, de l’energia i de les rutes de subministrament de la regió. Respondre-la amb dades concretes és més útil que seguir el vaivé de les cotitzacions.
Una escalada regional
L’ofensiva israeliana va elevar de cop el risc d’un conflicte regional. En aquestes situacions, els mercats reaccionen primer a la por i després als fets, i la incertesa es reflecteix en els preus de diverses matèries primeres.
Reaccionar a la por significa que els preus es poden moure més del que després justifiquen els esdeveniments. Sovint, els primers moviments són els més bruscos, i les correccions arriben quan s’aclareix què ha passat de debò. Per això, les decisions preses en aquests primers moments tendeixen a ser les menys informades, i convé donar-se un marge abans d’actuar. Un marge d’uns dies, o fins i tot d’unes hores, permet separar el que és soroll del que és informació nova.
Petroli i or
El petroli respon a l’oferta: el Golf concentra bona part de l’energia mundial i qualsevol amenaça al subministrament encareix el barril; l’or, a la por: es considera un actiu refugi quan creix la inestabilitat.
Un petroli més car es trasllada, amb retard, als preus del combustible, del transport i de molts productes industrials, i redueix el marge de les empreses amb costos energètics alts. L’or, per la seva banda, no genera rendes, però sol buscar-se com a protecció en moments de tensió. Cap dels dos moviments implica que s’hagin de prendre decisions concretes, i aquesta nota no recomana comprar ni vendre cap actiu. El que sí que es pot fer és repassar quant pesen l’energia i les matèries primeres en el pressupost propi.
Continuïtat i seguretat
Per aquesta dependència de la regió, les empreses amb operacions a la regió van revisar els seus protocols de seguretat i els seus plans de continuïtat: protecció del personal, rutes alternatives de subministrament i comunicació amb clients. Per a tots els altres, l’efecte arriba per l’energia i els costos de transport.
Encara que no es tingui presència directa a la zona, convé preguntar-se quines dependències indirectes hi ha: proveïdors que fan servir aquestes rutes, contractes de transport amb recàrrecs per combustible o costos energètics que podrien pujar. Tenir un pla escrit, amb responsables clars i canals de comunicació provats, permet reaccionar amb serenitat quan sorgeix una crisi en qualsevol lloc del món. I convé revisar-lo i actualitzar-lo de tant en tant, perquè un pla que ningú no ha llegit en anys deixa de ser útil.
Davant una sacsejada geopolítica, la primera mesura útil és tenir clar qui fa què.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
