Hisenda va presentar el 26 de febrer de 2025 a les comunitats autònomes la seva proposta per condonar-los part del deute amb l’Estat. Catalunya seria la segona més beneficiada, amb 17.104 milions.
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va presentar el 26 de febrer de 2025 al Consell de Política Fiscal i Financera, l’òrgan on seuen l’Estat i les comunitats autònomes, la metodologia perquè l’Estat assumeixi part del deute que les comunitats li deuen, sobretot pels préstecs del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) rebuts des del 2012. La mesura formava part de l’acord d’investidura entre el PSOE i ERC.
Què se sap
La quitança total seria de 83.252 milions d’euros per a les quinze comunitats de règim comú (en queden fora el País Basc i Navarra, que tenen el seu propi sistema). Andalusia seria la més beneficiada en import, amb uns 18.800 milions, seguida de Catalunya, amb 17.104 milions, la Comunitat Valenciana i Madrid. Hisenda calculava un estalvi d’interessos per a les comunitats d’uns 6.700 milions d’euros.
El repartiment combina dos criteris: una part per compensar el sobreendeutament derivat de la crisi financera i l’altra en funció de la població ajustada. L’adhesió és voluntària. Les comunitats governades pel PP van rebutjar la proposta, perquè la consideraven una concessió als independentistes catalans, i van anunciar que no s’hi acollirien.
El camí legal
La condonació necessita una llei orgànica aprovada per les Corts. El Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte el 2 de setembre de 2025 i, en segona volta, el projecte de llei el 9 de desembre, per trametre’l al Congrés, on la seva aprovació depenia dels socis del Govern.
Què suposa per als contribuents
El deute no desapareix: passa de les comunitats a l’Estat, i el paguen igualment tots els contribuents a través del deute públic estatal. El que canvia és qui el deu i quin marge tenen les comunitats per gastar o demanar préstecs en el futur. Per a Catalunya, amb un deute públic proper als 85.000 milions, la quitança suposaria reduir-lo al voltant d’una cinquena part.
Per a empreses i famílies, l’efecte directe és petit, però el debat influeix en el finançament dels serveis públics autonòmics, com la sanitat i l’educació, i en la pressió fiscal que cada comunitat aplica en els tributs cedits, com l’IRPF, Patrimoni o Successions.
Canviar qui deu els diners no canvia qui els acaba pagant.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
