El 21 de juny l’alcalde va anunciar que Barcelona no renovarà, a partir del 2028, les llicències d’unes 10.000 vivendes d’ús turístic. Què implica per a propietaris i inversors.
El 21 de juny del 2024, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar que la ciutat no renovaria les llicències d’habitatges d’ús turístic quan caduquessin, al novembre del 2028. La mesura afectava unes 10.000 vivendes i marcava un horitzó clar per a un segment molt visible del mercat immobiliari de la ciutat. Encara que la data semblava llunyana, l’anunci obria el temps de decidir com preparar la transició.
L’anunci s’emmarcava en el debat sobre com conviure amb el turisme a Barcelona. Sense entrar en el judici polític, per a propietaris, inversors, gestors d’allotjaments i empreses que viuen del turisme el rellevant era el calendari: una data límit amb anys de marge, però ja sobre la taula i amb efectes pràctics sobre les decisions que es prenen avui. Una data llunyana no és una data irrellevant: els terminis d’amortització d’una inversió solen ser llargs.
Què es va anunciar
Les llicències d’habitatge d’ús turístic són les que permeten llogar un pis a visitants per períodes curts. Són diferents dels lloguers de temporada o de llarga durada i requereixen una autorització específica. La decisió de renovar-les o no correspon a l’administració que les va concedir, i d’ella depèn que un habitatge pugui seguir destinant-se a aquest ús. Convé, per tant, saber quina llicència empara cada habitatge, qui n’és el titular i quan venç, una dada que no sempre es té a mà.
L’alcalde va anunciar que Barcelona no les renovaria quan caduquessin al novembre del 2028, cosa que afectava unes 10.000 vivendes. És a dir, no es tractava de retirar-les de seguida, sinó de no prolongar-les més enllà del seu venciment. Convé llegir amb precisió què s’anuncia i què s’aprova formalment, i seguir les normes que es publiquin per conèixer els detalls. Els anuncis polítics i les normes aprovades poden diferir, i els matisos importen a l’hora de decidir.
Un horitzó d’anys
Per a propietaris i inversors amb pisos turístics, l’horitzó canviava completament. Encara quedaven anys per davant, però la data ja era sobre la taula i condicionava el valor i la rendibilitat esperada de cada immoble. Un actiu l’ús principal del qual té data de final es valora de manera diferent que un que no en té. Tant compradors com entitats financeres tindran en compte aquest horitzó en fixar preus i condicions.
Això afecta les decisions de compra, de finançament i de reforma. Qui tenia una hipoteca lligada a un pis turístic, o qui havia calculat la rendibilitat d’una inversió sobre ingressos de lloguer de curta durada, havia de revisar les seves previsions a la llum del nou calendari, incloent-hi els costos de canviar l’ús de l’immoble si decidia fer-ho. Si l’habitatge forma part d’una herència o d’un patrimoni familiar, la decisió afecta també altres membres de la família.
Què convé revisar
Planificar amb anys d’antelació què fer amb cada immoble era l’única manera de no improvisar. Entre les opcions habituals hi ha el lloguer de llarga durada, la venda o algun altre ús permès, cadascuna amb la seva pròpia fiscalitat.
Un bon exercici és comparar, amb xifres reals, els ingressos esperats fins al 2028 i el que es podria obtenir amb cada alternativa després. També convé revisar les llicències i els contractes vigents, els compromisos amb hostes i les obligacions amb els veïns i la comunitat. Amb una data coneguda, la prudència consisteix a convertir el temps disponible en un pla. Un pla escrit, amb dates i alternatives, evita arribar al 2028 amb una única opció i poca capacitat de maniobra.
Quan hi ha una data límit, el millor aliat és el calendari.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
