El 23 de maig del 2024 la SEC va aprovar les regles que permeten a tres borses dels EUA llistar fons d’èter al comptat, tot i que encara no cotitzen. Què són aquests fons i quins riscos convé conèixer.
El 23 de maig del 2024, la SEC, el regulador dels mercats de valors dels Estats Units, va aprovar els canvis de regles que havien presentat tres borses (NYSE Arca, Nasdaq i Cboe BZX) per poder cotitzar fons que posseeixen èter al comptat. Són vuit propostes, vinculades a fons de Grayscale, Bitwise, BlackRock (iShares), VanEck, ARK 21Shares, Invesco Galaxy, Fidelity i Franklin Templeton. La decisió va arribar una mica més de quatre mesos després de l’aprovació dels fons de bitcoin i va sorprendre el mercat, que pocs dies abans esperava un rebuig.
Què ha aprovat exactament la SEC
Convé distingir dos passos. El que la SEC va aprovar és la modificació de les regles de les borses, sense la qual no podrien llistar aquests productes. Però les participacions de cada fons no poden començar a negociar-se fins que la seva declaració de registre, el document que explica com funciona el fons, quines comissions cobra i quins riscos té, sigui declarada efectiva. Al gener, amb el bitcoin, tots dos passos es van resoldre alhora i els fons van cotitzar l’endemà; aquesta vegada el segon pas continuava pendent, i la SEC no té un termini fixat per resoldre’l.
La SEC va justificar la decisió en la prevenció del frau i de la manipulació. Va reconèixer que l’èter al comptat no es negocia al mercat de futurs del CME ni el vigila aquest mercat, però va concloure que hi ha altres mitjans suficients, entre els quals l’estreta correlació entre el preu dels futurs d’èter i el de les plataformes de negociació. Va assenyalar a més que les propostes no contemplen el staking, és a dir, fer servir l’èter del fons per validar la xarxa i obtenir èter addicional, i que qualsevol fons que ho vulgui fer en el futur haurà de presentar una nova proposta de regles.
Què és un fons cotitzat d’èter al comptat
És un vehicle que compra èter i el custodia, i les participacions del qual es compren i es venen en borsa com una acció, des del compte habitual de l’inversor. El seu valor segueix el de l’èter, menys les comissions. Qui el compra no és propietari d’èter ni gestiona claus: és propietari d’una participació en el fons. L’avantatge és la comoditat; la contrapartida és que depèn de qui custodia l’actiu i dels costos del fons.
Tot i que el mecanisme s’assembla al dels fons de bitcoin, l’èter no és el mateix. La seva xarxa, Ethereum, funciona com a plataforma d’aplicacions i no només com a moneda, i el seu preu depèn de factors diferents. La qüestió de fons, si l’èter s’ha de considerar un valor o una matèria primera, continua en debat: l’ordre de la SEC se centra en les regles de les borses i no la resol per si mateixa, i l’empresa Consensys havia demandat la SEC el 26 d’abril precisament per com es regula Ethereum.
Quins riscos convé conèixer
El primer és la volatilitat. L’èter va pujar més d’un 20 % els dies previs a la decisió, fins a voltar els 3.700 dòlars, a mesura que creixien les expectatives d’aprovació. Un moviment així pot revertir-se amb la mateixa rapidesa, i que el producte estigui regulat no elimina el risc de perdre capital.
Hi ha a més riscos propis del producte: les comissions, que resten rendibilitat respecte a l’actiu; la custòdia, concentrada en poques entitats; les possibles diferències entre el preu de la participació i el valor de l’èter que conté; i una regulació que continua canviant. I a Europa, que un fons cotitzi als Estats Units no vol dir que es pugui vendre a particulars: la normativa europea exigeix un document de dades fonamentals (KID) que molts fons nord-americans no tenen.
Aquesta nota és informació general i no una recomanació d’inversió. Qui tingui o es plantegi tenir exposició a criptoactius hauria de saber quina part del seu patrimoni representen, com es custodien i com tributen en el seu cas. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
L’aprovació obre un canal regulat, però no redueix la volatilitat de l’actiu.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
