El 13 de juliol del 2023 el Tribunal de Justícia de la UE va respondre un jutjat de Palma sobre una hipoteca amb IRPH. No declara abusiva la clàusula: indica què ha d’examinar el jutge.
El 13 de juliol del 2023, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar la sentència de l’afer C-265/22, una qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 17 de Palma de Mallorca en el litigi entre dos prestataris i Banco Santander. És una nova resolució europea sobre l’IRPH, l’índex de referència dels préstecs hipotecaris. No canvia per si sola cap hipoteca: retorna la decisió al jutge espanyol, amb unes pautes.
Què és l’IRPH i què es discutia
L’IRPH és un índex oficial publicat pel Banc d’Espanya, definit a l’annex VIII de la Circular 8/1990 després de la seva modificació per la Circular 5/1994. Mesura el tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys per adquirir habitatge lliure i, a diferència de l’euríbor, incorpora l’efecte de les comissions. El preàmbul de la Circular 5/1994 advertia que fer-lo servir directament com a tipus del contracte situaria la TAE de l’operació per sobre del mercat, i que per igualar-la caldria aplicar un diferencial negatiu.
El contracte del cas és del 12 de maig del 2006: un préstec hipotecari d’uns 198.000 euros a tipus variable, revisable cada dotze mesos amb l’IRPH de les entitats de crèdit més 0,20 punts. Els prestataris al·leguen que el banc no els va informar que, per la seva forma de càlcul, l’IRPH exigia un diferencial negatiu, i que presentar un diferencial positiu reduït feia creure que el préstec era tan avantatjós com un lligat a l’euríbor.
Què ha dit el Tribunal
El Tribunal va declarar inadmissibles les preguntes sobre la directiva de pràctiques comercials deslleials, perquè aquesta directiva no era aplicable el 2006: a Espanya es va transposar el 2009. Sí que va respondre sobre la directiva de clàusules abusives (93/13): per valorar la transparència i el possible caràcter abusiu d’una clàusula que remet a un índex oficial fixat en una circular, és pertinent el contingut de la informació d’una altra circular de la qual es desprèn que caldria un diferencial negatiu, i també si aquesta informació era prou accessible per a un consumidor mitjà.
La sentència dona pautes al jutge. En matèria de transparència, un consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent, ha de poder comprendre el funcionament concret del càlcul del tipus i valorar les conseqüències econòmiques, potencialment significatives, de la clàusula. Que la informació sigui al preàmbul d’una circular i no a la que fixa l’índex és rellevant: el jutge ha de comprovar si obtenir-la exigia una investigació jurídica que no es pot demanar raonablement a un consumidor mitjà. Pel que fa al caràcter abusiu, ha d’analitzar la bona fe i el desequilibri important, comparar amb els càlculs i els tipus habituals del mercat en la data del contracte i revisar les altres clàusules, per si hi hagués una doble retribució de comissions. I recorda que la manca de claredat no basta, per si sola, perquè una clàusula sigui abusiva.
Què suposa per a qui té una hipoteca amb IRPH
No hi ha efecte automàtic. El Tribunal no diu que l’IRPH sigui abusiu ni que ho siguin els contractes que l’usen: diu què ha de mirar cada jutge, i correspon al de Palma resoldre aquest cas amb les circumstàncies del contracte i el marc jurídic espanyol.
El context espanyol ja era conegut. El TJUE havia fixat criteris de transparència per a aquestes clàusules en la seva sentència de 3 de març del 2020 (C-125/18), i el Tribunal Suprem, seguint aquesta doctrina, va apreciar el 2020 manca de transparència en els quatre recursos que va resoldre, perquè no s’havia informat de l’evolució de l’índex en els dos anys anteriors, però va concloure que, en aquests casos, la clàusula no era abusiva.
Convé revisar l’escriptura i l’oferta vinculant, per veure quin índex i quin diferencial hi figuren i si consta que es va informar de l’evolució de l’IRPH en els dos anys anteriors; també les altres comissions del préstec, per si hi hagués doble retribució, i la data de signatura, perquè el control depèn del que es va informar i de la normativa vigent aleshores. Consulti amb el seu assessor jurídic com aplicar-ho al seu cas.
La sentència no resol l’IRPH: fixa una guia i manté la decisió en mans de cada jutge.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
