El 16 de març de 2023 la Comissió Europea va proposar la Llei de Matèries Primeres Fonamentals i la Llei d’Indústria de Zero Emissions Netes. Què plantegen i què falta perquè s’apliquin.
La Comissió Europea va presentar el 16 de març de 2023 dues propostes de reglament: la Llei de Matèries Primeres Fonamentals i la Llei d’Indústria de Zero Emissions Netes. Formen part del Pla Industrial del Pacte Verd i busquen reduir la dependència de la UE d’uns pocs proveïdors en els materials i les tecnologies de la transició energètica i digital. La Comissió ho justifica per les dependències actuals: en algunes matèries primeres fonamentals, més del 90 % del subministrament de la UE procedeix d’un sol país tercer, i la demanda de liti per a bateries de cotxes elèctrics i emmagatzematge d’energia podria multiplicar-se per dotze d’aquí al 2030. Són propostes, no lleis en vigor: el Parlament Europeu i el Consell les han de negociar i aprovar abans que s’apliquin.
La Llei de Matèries Primeres Fonamentals
La proposta recull en una norma una llista de matèries primeres fonamentals i una altra, més curta, de matèries primeres estratègiques: les més importants per a les tecnologies verdes i digitals, la defensa i l’espai, i amb risc d’escassetat. Fixa referències per al 2030 sobre el consum anual de la UE de cada matèria estratègica: almenys un 10 % extret a la Unió, un 40 % processat, un 15 % reciclat i no més d’un 65 % procedent d’un únic país tercer en qualsevol fase del processament.
Per arribar-hi, els projectes estratègics, dins i fora de la UE, tindrien suport per accedir a finançament i terminis d’autorització més curts: 24 mesos per als permisos d’extracció i 12 per als de processament i reciclatge. Cada Estat membre hauria d’oferir una finestreta única per als permisos i elaborar programes nacionals d’exploració geològica.
La proposta també mira la cadena de subministrament. La Comissió i els Estats vigilarien els riscos de subministrament, coordinarien les reserves estratègiques i facilitarien un mecanisme de compres conjuntes per a qui hi vulgui participar. Les grans empreses que fabriquen tecnologies estratègiques amb aquestes matèries haurien d’auditar la seva cadena de subministrament cada dos anys i presentar-ne el resultat al seu consell d’administració.
La Llei d’Indústria de Zero Emissions Netes
La segona proposta vol que la capacitat de fabricació de tecnologies de zero emissions netes a la UE s’apropi o assoleixi, com a mínim, el 40 % de les necessitats de desplegament de la Unió el 2030. Es refereix, entre altres, a l’energia solar i eòlica, les bateries, les bombes de calor, els electrolitzadors i les piles de combustible, la captura i l’emmagatzematge de carboni, les xarxes i les tecnologies nuclears avançades.
Com en la llei de matèries primeres, la proposta simplifica els tràmits i dona prioritat, amb terminis d’autorització més curts, als projectes estratègics, inclosos els d’emmagatzematge segur de CO2. Fixa a més l’objectiu de tenir el 2030 una capacitat d’injecció de 50 milions de tones de CO2 l’any, amb una contribució proporcional dels productors de petroli i gas de la UE; demana a les administracions que tinguin en compte criteris de sostenibilitat i resiliència en la contractació pública i en les subhastes; i preveu acadèmies de formació i entorns de proves reguladors.
Què convé revisar
Mentre es negocien, els objectius del 2030 són referències per al conjunt de la Unió, no obligacions per a cada empresa, i el text pot canviar al Parlament i al Consell. Tot i això, marquen la direcció: més exigència sobre d’on vénen els materials i qui els processa.
Les empreses que fabriquen o fan servir bateries, vehicles, electrònica, equips renovables, imants o aliatges haurien de saber quines matèries primeres empren, en quins països s’extreuen i es processen i quins proveïdors concentren el seu subministrament. Les grans empreses que fabriquen tecnologies estratègiques poden anar-se preparant per a l’auditoria de la cadena de subministrament que planteja la proposta. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
La transició necessita minerals, i la UE intenta per primera vegada assegurar-los per llei.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
